Opinió

mirades

Jordi Grau

Un xec sense fons per al Madrid

El 1979 els diners per pagar el Madrid van “fugir” de Montilivi i van acceptar un taló que va resultar que no tenia fons

Si la primera vegada que el Real Madrid va jugar a Montilivi, el 1977, tot va acabar molt bé, no es pot pas dir el mateix del que va passar dos anys després. Recordem que el Real Madrid el 1977 era presidit per Santiago Bernabéu, que ja era una persona molt gran i que va confondre a l’aeroport el seu entrenador, Miljan Miljanic, amb Maurici Duran, procurador a Corts i president del Girona. El Madrid va jugar a Girona i tothom content. Dos anys després, però, es va intentar repetir la història, ja que l’estadi s’havia omplert. El Madrid va ser contractat i es presentava a Montilivi amb Vujadin Boskov d’entrenador i amb jugadors com Del Bosque, Juanito, Santillana i Stielike. El Girona ja no estava presidit per Maurici Duran, que ho havia deixat, i Josep Maria Fauró, empresari de Besalú, l’havia substituït. A Fauró li agradava el futbol i ja havia estat vicepresident del Sant Andreu. Tenia una bòbila i diversos negocis més.

El periodista Jordi Xargayó, llavors a Los Sitios, va seguir tot l’enrenou i aquest article és fruit d’una conversa divertida sobre el tema. El que va passar és que tot anava com una seda. Montilivi era ple a vessar, el Madrid portava les seves figures i al camp va superar clarament els gironins per 0-4. El problema no era pas al camp, sinó a les oficines. El Madrid venia cobrant gairebé quatre milions de pessetes d’aquella època. I normalment es cobrava abans de començar el partit. Aquella vegada no va ser així i en la mitja part hi va haver corredisses i fins i tot el descans es va allargar més del que era habitual. No hi havia diners per pagar el que s’havia promès al Madrid. El Girona comptava que faria una bona taquilla, que pagaria i es quedaria amb guanys. Però un vicepresident va decidir liquidar una pòlissa de crèdit amb els diners del partit. De fet, segons explica Xargayó, el director i l’interventor van anar al camp a cobrar-la. Després de converses crispades, el Madrid va cobrar 790.000 en efectiu i va acceptar un taló per import de 3.143.000 pessetes.

El merder es va originar poc després. En Xargayó va esbrinar que el xec no tenia fons i ho va preguntar al president Fauró, que li ho va negar de manera rotunda. Però l’endemà el Madrid va confirmar que no hi havia fons i que executaria l’impagament. Fauró va viatjar a Madrid, però el nou president, Luis de Carlos, li va dir que o pagaven o al jutjat. Tots els diaris en van parlar. Però, a més, si el Girona no pagava més de dos milions de pessetes abans de l’1 de setembre, perdria la categoria per deutes als jugadors. Una campanya dels mitjans de comunicació i la mediació de Miquel Callís, diputat d’Esports, ho van impedir. El Girona va pagar gràcies a un préstec de la Banca Mas Sardà i el Banc Industrial dels Pirineus. Fauró va plegar de president i el va rellevar Jordi Geli, el qual, amb Joan Mis, vicepresident, va anar a Madrid a demanar disculpes i va aconseguir que Luis de Carlos fes que el Madrid tornés, el 1980, per tercera vegada a Montilivi. Aquest cop el Madrid va cobrar per endavant tres milions i mig de pessetes i el Madrid va tornar a guanyar, ara 1-4 a Montilivi. Encara hi van tornar el 1981 pel traspàs de Xavier Julià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.