Sensellarisme
La manca d’habitatge, l’encariment del cost de la vida, les contínues crisis econòmiques, la inflació, l’atur i la pobresa són problemes cada vegada més accentuats i crònics en la nostra societat, i causa de l’exclusió social de moltes persones que acaben vivint al carrer. A les ciutats principalment ens hem acostumat a la presència de persones que malviuen al carrer –perquè viure al carrer és malviure– a qui no sabem què dir ni com tractar. A l’altra banda d’aquesta realitat, la ciutadania que no pateix aquesta situació també en suporta les conseqüències: als portals de casa seva, a les places, als bancs, als jardins públics, alguns amb solidaritat, d’altres amb resignació i molts amb reticències.
L’administració municipal no ha estat capaç, ara com ara, d’absorbir la diversitat de necessitats d’aquestes persones, tant de tipus material com de tipus assistencial, ni de transmetre a la resta de ciutadans les dificultats amb què es troben els equips de carrer a l’hora de tractar-les i provar d’ajudar-les, per tal de comptar amb l’empatia i la comprensió de la resta de la societat. Ningú té dret a demanar que aquestes persones siguin foragitades per força de la via pública, ni a demanar que es prohibeixi ni criminalitzi aquesta forma de vida; ningú pot demanar que les administracions actuïn en termes autoritaris, ni discriminatoris, ni amb mesures que atemptin contra el seu dret fonamental a la llibertat i la igualtat.
A Girona, un cop tancat el centre de la UNED –que s’havia habilitat per acollir les persones sense sostre a l’hivern– i desbordada La Sopa, han proliferat els racons improvisats, els dormitoris a la intempèrie, la invasió d’espais privatius que serveixen de sopluig, i en definitiva el nombre de persones que han de fer vida al carrer sense cap esperança, i al mateix temps s’han incrementat les queixes legítimes de qui sent pertorbat el seu espai de gaudi privat o comunitari.
Cal trobar la fórmula per ajudar aquest col·lectiu, escoltar les seves propostes, buscar solucions imaginatives i complir amb el mandat de l’art. 31 de la Carta Europea de Drets Socials per una progressiva eliminació del sensellarisme i el dret a un habitatge digne.
