Duran mai no confon

Josep Antoni Duran i Lleida va escriure, no fa gaire, un article a l’AVUI en què ens considerava el diari més hostil als seus posicionaments. Curiosa paradoxa, perquè si el líder d’Unió es considera catalanista, crec que trobarà mitjans més adversos que aquest. Però, sigui com sigui, aquest pronunciament públic, com tants d’altres, demostren que Duran sempre ha estat molt clar, quan ha pres posició. Se’l pot acusar de ser tacticista, però no pas d’utilitzar el tacticisme.
Això és així des que el –ja llunyà– 1987 va ser elegit president del comitè de govern d’UDC. En aquells anys Duran i Lleida proposava, més o menys, les mateixes coses que ara: un nacionalisme no independentista, lleial amb l’Estat i molt implicat en la governació espanyola. El que es podria descriure com un catalanisme influent en tant que acceptable per Madrid. Ho deia abans i ho continua dient ara.

Ell no s’ha mogut, qui ha evolucionat és el catalanisme, que ja no confia a canviar Espanya. Però val la pena disposar de polítics com Duran, capaç, si és necessari, de nedar contra corrent. En política i en la vida. Sort!