On són els equidistants?

Ho he de reconèixer: no entenc la segu­re­tat que tenen alguns a l’hora de pren­dre par­tit en el con­flicte entre Israel i Pales­tina. Com s’ho fan, per accep­tar i meta­bo­lit­zar tan fàcil­ment la violència del seu bàndol?

Quan els cata­lans van fer un tímid i pacífic intent d’uni­la­te­ra­li­tat el 2017, els va caure al damunt no només un munt de por­res poli­ci­als i jut­ges ven­ja­tius, sinó també un exèrcit ben orga­nit­zat i dis­ci­pli­nat de supo­sats ben­pen­sants cla­mant pel diàleg, per tor­nar enrere i nego­ciar amb l’Estat, per abai­xar els braços i sot­me­tre’s a la pax espa­nyola tot espe­rant uns incon­crets temps millors i més democràtics. Fins i tot, algun dels mes­tres de la supo­sada equi­distància ben­pen­sant va cla­mar al Par­la­ment, ferit i pre­o­cu­pat pel futur dels nens, con­tra la barbàrie que supo­sava apro­var dues lleis cata­la­nes que no tenien l’aval jurídic espa­nyol. Gravíssim crim! Doncs bé: que difícil els va resul­tar lla­vors tole­rar la pacífica uni­la­te­ra­li­tat cata­lana, i que fàcil, en canvi, els resulta accep­tar, jus­ti­fi­car i defi­nir-se tot i els atacs a civils, l’assas­si­nat de nens i vio­la­ci­ons dels drets humans del seu bàndol pre­fe­rit a Israel i Pales­tina.

Direu que el cas dels pales­tins i els isra­e­li­ans és molt dife­rent, perquè por­ten dècades d’ocu­pació i res­posta ter­ro­rista, des­plaçaments i violència, crims i guer­res. Cert. Però, jus­ta­ment, si es tracta de mesu­rar-ho tan sols a par­tir de la violència rebuda o prac­ti­cada, els cata­lans por­ten dècades sense exer­cir-ne cap, fent política, mani­fes­ta­ci­ons, inves­ti­du­res, i fins i tot abai­xant els braços per evi­tar violències, cosa que els hau­ria de con­ver­tir, en bona lògica, en des­ti­na­ta­ris de la sim­pa­tia de tota aquesta equi­distància ben­pen­sant, paci­fista i uni­cor­nial.

Però no. Es veu que no. Les ànimes ben­pen­sants tole­ren millor els crims dels seus a tres mil quilòmetres de distància que no pas la política pacífica que s’exer­ceix al cos­tat de casa.