Genocidis

A l’entorn d’un nou aniversari del mal anomenat “descobriment d’Amèrica”, com si aquesta no tingués una existència abans, s’han estrenat entre nosaltres dues pel·lícules que fan presents les conseqüències de la colonització un cop passats els segles d’aquell fet que va donar peu a una barbàrie continuada: genocidis impunes amagats amb la mítica lligada a la construcció d’uns estats. Una, Killers of the Flower Moon, ha arribat avalada amb el nom de Martin Scorsese. Dirigida pel xilè Felipe Gálvez, no és just que l’altra, Los colonos, pugui passar més desapercebuda.

Scorsese explica un episodi que era una nota a peu de pàgina de la Història fins que el periodista David Graan va investigar-ho i va escriure el llibre homònim que inspira la pel·lícula: fa un segle, multitud d’osage van ser assassinats a Oklahoma perquè va trobar-se petroli en unes terres que els van concedir amb la convicció que no valien res. Un film que poua del western en contra del mateix gènere amb una èpica que va emmascarar la cobdícia i la violència supremacista.

Pel que fa a Los colonos, Gálvez també remet a les formes del western per narrar sense èpica el viatge, a les acaballes del segle XIX, d’un militar anglès, un vaquer-mercenari nord-americà i un mestís a un lloc de la Terra del Foc amb l’encàrrec administratiu de delimitar les propietats d’un terratinent. Allò que va acabar-se perpetrant (i vol recordar la pel·lícula) és una carnisseria: l’extermini dels ona. Propagant moltes mistificacions, el cinema també és una forma de memòria i de consciència. Són dues pel·lícules sobre fets del passat, però són del present: Als EUA, a Xile, com a tants altres llocs, continuen exclosos, empobrits i maltractats aquells a qui anomenen “indis”.