Un llibre que explica les Fires

Àngel Rodríguez Vilagran (Salt, 1966) presentarà demà a les set de la tarda als baixos del Casino de Girona el seu darrer llibre, Les Fires de Sant Narcís. És el número 231 dels Quaderns de la Revista de Girona i com el seu títol indica pretén explicar l’origen de les Fires, que es remunten al segle XIV, però també tot el que representen per a la ciutat des d’un punt de vista no només històric sinó actual. I, és clar, mostra la llarga llista de mercats, atraccions, concerts, ballades de sardanes, aixecament de castells, trobades de gegants i capgrossos, i les desenes d’actes culturals i musicals que acompanyen la que és la festa major de Girona. I també de tot el que porta afegit, des de la Fira de Mostres, les parades de menjar i les barraques actuals, fins als actes religiosos com la missa de Sant Narcís, ara ja no institucional, o el ritual d’anar a recollir cotó beneït que, diuen els que hi creuen, va bé per al mal d’orella. És, doncs, un llibre sobre la manifestació festiva més important que viu Girona, gairebé sempre a la tardor, perquè els intents racionalistes de traslladar les Fires a la primavera van fracassar.

Àngel Rodríguez Vilagran treballa des del 1991 a l’oficina de comunicació del Bisbat de Girona, que ara dirigeix Xavier Roca. La seva veu és coneguda perquè fa el programa Església viva per a les emissores gironines, però abans ho va ser per la seva llarga trajectòria en el món de la ràdio, que va ser primer una passió abans de convertir-se en la seva professió. Va començar amb només setze anys a Ràdio Saturn de Cassà, el 1982, i Ràdio Salt, el 1984, per fer després el salt a Ràdio Grup i Ràdio Girona, amb col·laboracions a Ràdio Marina, Ràdio Palamós i la Cope de Figueres. La passió no li va fer perdre l’estudi perquè aquest saltenc és doctor en periodisme i ciències de la comunicació, llicenciat en ciències religioses i amb un màster en ciències de la comunicació. També és membre del grup de recerca Comunicació Social i Institucional de la Universitat de Girona i membre del Col·legi de Periodistes.

L’Àngel, al marge d’una llarga trajectòria en el món de la comunicació i de la recerca relacionada amb l’etnografia i les tradicions populars, ha publicat nombrosos llibres. De temàtica religiosa, com els dedicats a sant Narcís, el sant de les mosques, sant Mer, sant Ferriol, sant Dalmau Moner, sant Francesc Coll i santa Afra, però també 365 dies amb Maria i Maria 31 santuaris. Ja havia publicat als Quaderns Festes i tradicions del calendari litúrgic el 2014, i també n’ha publicat de relacionats amb tradicions populars: 1.001 llegendes i mites de Catalunya i Festes i tradicions catalanes, aquest el 2022.

Ara explora les Fires de Girona i ho fa amb dates i anècdotes, però també amb moltes fotografies. A la portada, el monstre Gerió de tres caps, que forma part de la llegenda fundacional de la ciutat. I en un centenar de pàgines tot el que cal saber de les Fires, “el moment dolç de Girona”, com l’autor recorda que les va definir Josep Maria de Sagarra. I sempre amb sant Narcís de fons, el patró de la ciutat a qui la tradició apel·la per dir que va salvar la ciutat el 1285 durant un setge del francès. Recordin, demà al Casino de Girona.