El gran nyap

De ben segur que si parlem de nyaps urbanístics i d’obres que avergonyeixen el més pinxo els en venen uns quants exemples al cap. Poques ciutats hi deu haver que no en tinguin cap. Som i volem ser moltes coses, però també som un país de nyaps, de bunyols, de pífies i de tants altres sinònims com vulguin. I avui toca escriure sobre un dels més escandalosos: el que havia de ser el pàrquing robòtic i intel·ligent Jaume I de Tarragona, que es va començar a construir el 2002. El cost no arribava als 4 milions d’euros i avui, passats aquests vint-i-un anys, l’Ajuntament de Tarragona ja n’ha gastat prop de 40. Una morterada per una obra que mai no ha entrat en funcionament, per problemes tècnics i de construcció. És un “forat ple de ferros” que mai s’utilitzarà per a allò que va ser projectat, recordava dilluns la portaveu del govern municipal, Sandra Ramos, després de fer-se públic que l’Audiència Provincial ha arxivat definitivament la causa penal que n’investigava presumptes irregularitats. La investigació es va iniciar el 2009 per una denúncia del consistori a la fiscalia. Han passat quinze anys i, de fet, dos dels principals responsables de l’obra són morts. Cas penal tancat. Segueix, però, una causa civil oberta que mira d’aclarir si es van fer dobles pagaments del material de l’interior de l’aparcament (sembla que valorat en 831.000 euros però pel qual se’n van arribar a pagar 5 milions). Mentrestant, ens quedem palplantats al davant del nyap i ens preguntem si mai, algú, almenys hi podrà donar una utilitat que no ens faci caure la cara de vergonya.