Un gran museu

El museu impossible ja té data d’inauguració: 2025. No s’ubicarà enlloc però es podrà visitar des de tot arreu. No tindrà ni un edifici ni unes col·leccions físiques, però tant l’un com les altres seran de dimensions descomunals, les més grans mai vistes. És un projecte ambiciós que ha entomat la Unesco: el museu virtual de l’art robat. L’organisme cultural de les Nacions Unides pretén donar visibilitat màxima al patrimoni de béns arrabassats que es troben en parador desconegut. A la base de dades de la Interpol, soci necessari de la Unesco, n’hi ha registrats més de 50.000, de tots els temps, víctimes de guerres, espolis colonials o delictes de guant blanc. Se n’ha perdut el rastre, però existeixen. Són invisibles, però abasteixen un sinistre negoci il·legal que mou més de 10.000 milions d’euros cada any. El futur museu anhela que no caiguin en l’oblit i que la ciutadania s’involucri en la seva repatriació als llocs i a les mans legítimes. La Unesco invertirà més de dos milions per construir-lo amb l’ajuda de l’alta tecnologia, que crearà models tridimensionals dels objectes (molts només es coneixen per fotografies en blanc i negre). El projecte s’ha confiat a l’arquitecte Francis Kéré, el primer africà que ha guanyat el premi Pritzker, l’any passat. Expectants.