Adéu emocionat a Josep Benet

Ens ha deixat Josep Benet, un dels noms imprescindibles de la Catalunya del segle XX. Benet ha mort quan encara tenim necessitat de referents per a la nostra vida cívica. Se’n va deixant enllestit el primer volum de les seves memòries, que l’AVUI avançava diumenge passat. Benet va ser polític, historiador i editor. Però sobretot va ser també una figura clau de la lluita antifranquista, que es va implicar des de molt jove amb els valors democràtics i catalanistes. Això el va portar a convertir-se el 1977 en el senador més votat d’Espanya, en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme.

A les seves memòries Benet recorda la desfeta nacional que va suposar la guerra civil i, d’aleshores, en destaca un compromís que supera qualsevol temptació de caure en la tristesa o el derrotisme. Sense actituds com la seva, seria difícil explicar la Catalunya d’avui. Si no hi hagués hagut un Josep Benet, difícilment viuríem ara la tranquil·litat democràtica fonamentada en una tradició catalanista ininterrompuda. Això ho explica la seva formació al monestir de Montserrat, els lligams difícils però duradors amb el PSUC i la seva tasca historiogràfica de primer nivell. Per tot això, no és d’estranyar que les mostres de condol i plany sincer arribessin ahir de tots els racons del catalanisme.

L’adéu a Josep Benet és sincer perquè, amb ell, se’n va un referent. Ens deixa un lluitador pel redreçament nacional de Catalunya. Tots nosaltres som els seus hereus i per això li devem continuar la seva tasca. Si ell va ser capaç de lluitar pels drets nacionals i per la nostra llengua en moments difícils, nosaltres no podem deixar de fer-ho en una situació objectivament molt més fàcil. Hem de ser capaços d’imitar la seva transversalitat política en moments de dificultat. Era, per sobre de tot, un catalanista, entenent aquesta ideologia com alguna cosa més que símbols, llengua i nacionalitat. Benet encarnava el catalanisme que posava la gent al centre de l’acció política. La gent era la raó de ser de la seva defensa de Catalunya. Amb Benet, ha mort un erudit, però també un home del poble. Per això el seu comiat ha de ser necessàriament emocionat.