Foment i l’aeroport: més del mateix

Foment torna a la càrrega amb l’ampliació de l’aeroport aprofitant una conjuntura política que creu favorable –Jaume Collboni n’és partidari i el PSC recorda a la Generalitat que formava part de l’acord pressupostari– i presenta fins a onze possibilitats d’ampliació. Bé està tenir iniciativa, però quan tot passa per més del mateix –nova construcció– i cap de les onze mesures assigna paper a dos aeroports plenament operatius, moderns, infrautilitzats, ben comunicats i a menys d’una hora de Barcelona com Girona i Reus, l’expectativa decau ràpidament. En qualsevol país amb un trànsit aeroportuari del nivell del català, serien dos aeroports satèl·lit on desviar trànsit local i regional –en la línia de la solució defensada pel grup d’experts de Joaquim Coello i Guillem López-Casasnovas– per fer lloc als vols transoceànics, que són els que es pretenen potenciar amb l’ampliació del Prat. No obstant, el debat sobre el futur de l’aeroport ha de formar part d’una anàlisi més global, de model de país, i no es pot supeditar només als objectius declarats per Foment, la internacionalització i el creixement econòmic. La pressió del sector turístic sobre les necessitats quotidianes dels catalans és tan evident i tan potent que s’ha de calibrar molt l’impacte de totes les decisions que l’afecten.

No sembla positiu ni pertinent plantejar propostes de viabilitat més que dubtosa. En aquest sentit, oferir nous aeroports al Penedès o a l’Anoia –si és per descartar-los, per què s’esmenten?– no se sosté, tant per la disponibilitat de les instal·lacions ja esmentades com pel fet que les noves anirien en detriment de terres agrícoles. El mateix passa amb la proposta d’ampliació de la tercera pista elevant-la pel damunt de la Ricarda. Foment planteja compensar-ho amb una nova zona humida i admet amb certa frivolitat que això implicaria expropiar terres de conreu sense reflexionar si aquest és el camí que convé al país. A banda, té un punt d’ingenu oferir contrapartides mediambientals quan són coneguts els recels de la Comissió Europea per la desatenció a la protecció del delta del Llobregat que ha derivat en l’obertura d’un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol.