Opinió

Suborn o xantatge

Es paga per estalviar-se un mal que et pot fer el mateix protector que cobra

Pri­mer cas. Som a Chi­cago dels anys trenta, en una botiga qual­se­vol. Entren dos per­so­nat­ges i par­len amb l’amo. Diuen, si fa no fa:

–“Aquesta ciu­tat s’està tor­nant molt inse­gura. Vostè mateix va ser robat fa poc. Nosal­tres li ofe­rim un ser­vei de pro­tecció. Cada set­mana pas­sa­rem a cobrar. I podrà estar tran­quil.” De mala gana, és clar, el boti­guer paga i viu, jus­tet, però en pau.

Segon cas. Som a les Espa­nyes del fran­quisme. Un indi­vidu entra en una empresa i demana pel res­pon­sa­ble, l’amo si pot ser. Ell repre­senta una revista que pro­mo­ci­ona acci­ons en favors dels orfes de la Guàrdia Civil, posem per cas, o de les vídues de mili­tars... Faria un gran ser­vei a la pàtria si inserís i pagués uns anun­cis periòdics a la revista. L’empre­sari té clar que no en traurà cap pro­fit d’aquells anun­cis. Però els paga i queda tran­quil.

Ter­cer cas. Som al 2016, a les ofi­ci­nes del FC Bar­ce­lona. Un senyor que es diu José María Enríquez Negreira i que és el vice­pre­si­dent del Comité Técnico de Árbi­tros demana pel pre­si­dent del club i li ofe­reix els seus ser­veis com a infor­ma­dor.

–“Vostè ja veu que el Bar­ce­lona, de fa anys, es veu per­ju­di­cat per les deci­si­ons d’alguns dels col·legi­ats. Jo els puc donar infor­mes de cada un dels mem­bres del col·legi i així vostès, el seu entre­na­dor i els matei­xos juga­dors sabran en tot moment com s’han de com­por­tar.”

Els direc­tius pen­sen que el preu és molt car, però n’estan tan can­sats, de llui­tar con­tra la mala dis­po­sició de l’esta­ment arbi­tral, que deci­dei­xen pagar els infor­mes. Ningú sap si els 1,4 mili­ons d’euros pagats entre el 2016 i el 2018 han ser­vit de gaire res.

De fet, ara que se’ls acusa de sub­orn, jo diria que, com en els casos pri­mers, es tracta clara­ment d’un xan­tatge. Es paga per estal­viar-se un mal que et pot fer el mateix pro­tec­tor que cobra. En aquest cas, el Barça com­prava la impar­ci­a­li­tat dels àrbi­tres. No pas la par­ci­a­li­tat.

Espe­rem que els jut­ges que estu­dien el cas siguin impar­ci­als. Sense haver de pagar per enda­vant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.