Tots Sands

Un poble té el dret de manar inde­fi­ni­da­ment sobre un altre? És el gran pro­blema moral que plan­teja per­pe­tuar el sis­tema colo­nial. Ralph Bunche, mem­bre del Depar­ta­ment d’Estat dels Estats Units, afro­a­me­ricà i acadèmic de pres­tigi, s’ho pre­gun­tava, i es res­po­nia que no l’any 1945, just quan par­ti­ci­pava en les nego­ci­a­ci­ons sobre la Carta que havia de fun­dar l’ONU, i que supo­sa­ria l’inici del procés for­mal de des­co­lo­nit­zació. Tot i el pas del temps, els tics colo­ni­als de molts estats que han sigut potència s’este­nen encara en les seves mane­res de fer. Com passa amb el reco­nei­xe­ment al dret a l’auto­de­ter­mi­nació. Tot ple­gat ve a tomb de L’última colònia, el nou lli­bre de l’advo­cat Phi­lippe Sands, autor de la cele­brada Calle Este/Oeste sobre Lviv. Ara ens des­co­breix una història poc cone­guda, la de l’arxipèlag de Cha­gos i la dels seus 2.000 habi­tants, com la Liseby Elysé, emba­ras­sada de qua­tre mesos, que els anys sei­xanta van veure com pri­mer els sepa­ra­ven de Mau­rici, i després ja com a ter­ri­tori britànic de l’oceà Índic i en una cessió als EUA, van ser depor­tats. Per què va pas­sar si la Con­venció de Gine­bra del 1949 pro­hi­bia explícita­ment el “tras­llat forçat” d’indi­vi­dus o grups o bé la seva depor­tació a un altre ter­ri­tori? Aque­lles illes, un lloc estratègic de l’Índic entre Indonèsia i Mada­gas­car, van aca­bar sent la base mili­tar més gran fora dels EUA, Diego Gar­cia o Camp Jus­tice, que de depor­tar els seus habi­tants va pas­sar a rebre Bob Hope i una colla d’artis­tes i belle­ses ame­ri­ca­nes per ani­mar la tropa, i anys més tard, el 2001, va ser­vir per dei­xar-hi detin­guts dels atemp­tats de l’11-S, o com a base dels bom­bar­ders per la guerra de l’Iraq. Phi­lippe Sands que com a advo­cat ha inter­vin­gut al Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal de l’Haia, en casos com els de Pinoc­het, la guerra de l’antiga Iugoslàvia, el geno­cidi de Ruanda, la invasió de l’Iraq, Guantánamo, també ho ha fet en el de la població de Cha­gos. Són les ver­go­nyes del pas­sat, la història d’una població autòctona arren­cada de la seva terra, enga­nyada una vegada i una altra? És el pas­sat con­tinu el que vivim?