A les Fires de Girona es va fer fa uns anys una campanya prou fructífera per catalanitzar el paisatge sonor i el desgavell de falques i fils musicals. Així vam passar d’escoltar l’invasiu reggaeton a sentir cantar l’Àngel Daban o en Tonietti, i entrar a la gola de l’enorme felí del Ratón Vacilón –l’atracció– tot escoltant aquell repetitiu “Ai, que et menjo!” o “Marrameu, que us ben ruixo!” esdevenia una satisfacció addicional. Sense fer una anàlisi profunda de com està el pati, sí que hem notat certs retrocessos en aquest àmbit. Em diuen que a l’Olla, on s’apleguen joves i adolescents, un dels firaries amb actituds voximanes reclama que li parlin en castellà, “que esto no es Catalunya” (?!), i a l’esmentat Ratolí Fanfarró hi hem vist onejar una bandera tricolor com la que llueix el DNI.