Qui corre vola

El 2012, el jove depen­dent d’una frui­te­ria a Mallorca va ser detin­gut per la Policía Naci­o­nal per haver rape­jat unes injúries al rei, com ara “Ara els seus ger­ma­nas­tres són els àrabs. / I lis demana dine­rets per a com­prar armes. / Li fan fer es llit, i escu­rar es plats”. Con­dem­nat a tres anys i mig de presó el 2017, va fugir a Bèlgica el 2018, la vigília del dia que havia d’ingres­sar a la gar­jola. Dos anys després, el rei inju­riat va fugir a Abu Dhabi, acu­sat d’enri­qui­ment il·lícit a través dels seus vin­cles no del tot trans­pa­rents amb alguns empre­sa­ris de l’Aràbia Sau­dita. El raper mallorquí va tor­nar fa ben poc als Països Cata­lans, on el seu nom artístic –Valtònyc– ja s’ha con­ver­tit en un símbol de la lluita a favor de la lli­ber­tat d’expressió a l’estat dit espa­nyol. Dos dies després d’aquest retorn tri­om­fal, el secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE, San­tos Cerdán, va fer el viatge al revés, cap a Bèlgica, per veure un bon amic de Valtònyc tant o més cone­gut que aquest, que havia aju­dat a orga­nit­zar el referèndum més popu­lar de la història de Cata­lu­nya, ara fa sis anys. A l’hora d’escriure això, el Sr. Cerdán i altres repre­sen­tants del PSOE encara estan nego­ci­ant amb el pre­si­dent Puig­de­mont. Pel que fa al ter­cer exi­liat de renom, ni torna a casa ni nego­cia res amb ningú: es queda on és, als Emi­rats Àrabs Units, un país lliure d’elec­ci­ons, gover­nat per patri­ar­ques tri­bals, amb unes pre­sons infa­mes i en què les deten­ci­ons arbitràries de per­so­nes con­si­de­ra­des inde­sit­ja­bles són el pa de cada dia. Allà, va decla­rar a un peri­o­dista de la revista Hola que “rep visi­tes i surt a res­tau­rants” i que només troba a fal­tar “les rega­tes i el bon men­jar espa­nyol”. (No sabem què tro­ba­ven o tro­ben a fal­tar ni el pre­si­dent Puig­de­mont ni Valtònyc durant els anys d’exili perquè cap revista espa­nyola s’ha dig­nat a fer un viatge cap a Bèlgica per pre­gun­tar-los-ho, pot­ser perquè els deu sem­blar massa llunyà).