Qui mana a les empreses catalanes?

La setmana passada, recordava que algunes grans empreses internacionals estan controlant alguns sectors preponderants. No és bo, ja que afecta el que en deia la democràcia econòmica. A Catalunya, el problema és doble, ja que es produeix una invasió de capital estranger i, al mateix temps, una invasió de capital espanyol. Parlem-ne.

La invasió del capital estranger és prou coneguda si segueixes les notícies econòmiques. Són dotzenes les empreses que han passat sota el control d’empreses internacionals i que només representen una petita part del conjunt. Qui podria haver pensat que Codorniu i Freixenet, les dues grans empreses del cava català, estarien sota el control de capital estranger? En el cas de Celsa, la primera societat del sector català de l’acer, l’entrada de capital estranger es produeix a través de fons d’inversió, però tant fa, ja que, molt probablement, els fons vendran en un termini curt o llarg la seva participació a una societat internacional del sector. D’una manera o altra, les empreses catalanes estan controlades i dirigides per capital estranger. Els directors generals i els executius per sota d’ells són catalans, però manen els qui estan per sobre d’ells i que mantenen una posició més discreta.

Després, tenim les empreses catalanes controlades per empreses espanyoles. El cas més clar es va produir l’octubre del 2017, quan el govern espanyol va demanar el canvi de domicili a unes quantes dotzenes d’empreses catalanes. En el cas de Caixabank i el Sabadell, van obeir perquè van comprovar que els desapareixien saldos en els dipòsits que hi tenien les empreses públiques. A hores d’ara, els dos bancs estan domiciliats a València i a Alacant i amb consellers delegats vinguts de fora i que no parlen català ni a les juntes d’accionistes, ni en cap acte públic.

Aquest canvi del domicili d’una pila d’empreses catalanes no sé fins a quin punt reeixirà, ja que Sabadell és al Vallès Occidental i Caixabank té les arrels molt sòlides a Barcelona. En tot cas, em sorprèn la manca d’acció de les nostres autoritats. La Generalitat està tan immersa en les converses sobre l’amnistia, l’autodeterminació, Rodalies i el dèficit fiscal que no pot dedicar ni un moment a estudiar el mal que està fent a l’economia catalana aquestes accions del govern espanyol que menystenen totalment els interessos de Catalunya.

Els temes que ocupen els nostres dirigents de la Generalitat són, evidentment, d’una importància extrema, però no és bo que oblidin els problemes que he esmentat. Quina seria la realitat d’una Catalunya independent sí tingués totes les seves mitjanes o grans empreses controlades per capital espanyol i estranger? Ens trobaríem aleshores amb una economia que no dependria de nosaltres sinó d’uns personatges que tindrien més interès a millorar el centre petrolier de Puertollano o de Màlaga que el de Tarragona. El mal que podrien fer a la nostra economia seria considerable.

L’economia catalana té molts punts febles. I dos són conseqüència del control que té la inversió estrangera o bé del comandament per part de les empreses espanyoles, que no ens estimen gaire.