Com compta Junqueras

Dijous en la roda de premsa (que vaig seguir pel 3/24) algú va preguntar a Junqueras per què no s’havia distribuït el text de l’acord signat abans que s’obrís el torn de les preguntes, que així sabrien més de què parlaven tots plegats. El que hi ha escrit en l’acord i el que ven el president d’ERC s’assemblen com un ou a una castanya, diria l’àvia Neus. Veiem la quitança dels 15.000 milions i els 1.300 d’estalvi d’interessos “en el conjunt de la vida útil del crèdit”. Sembla que una cosa i l’altra fan goig i que realment serviran per millorar la vida de la ciutadania. Junqueras ho repeteix una vegada i una altra. Però el text arriba amb el primer desengany. Els 15.000 milions són com els calçotets i els mitjons del cagatió i de Reis. Ni és un regal especial per investir ni la torna del suport parlamentari. N’hi ha per a tothom. L’Estat assumirà part del deute de les comunitats de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra) i ho especifica ben clarament l’acord. Per què ho posen aquí dins? Perquè els sembla que fa patxoca, suposo. Per això Junqueras, sense posar-se pedres al fetge, hi afegeix els 1.300 milions d’estalvi d’interessos. En realitat no n’hi ha prou ni per compensar l’augment de tipus entre el 2021 (0,1%) i el 2023 (3,2%). Els 71.000 milions que devem al FLA van generar 71 milions d’interessos el 2021 i 2.272 milions el 2023. Si en quiten 15.000 i els interessos paren de pujar, el 2024 encara pagarem 1.792 milions. Un negoci!