Ha guanyat el ‘sit and talk’

Som un país més acostumat a commemorar derrotes que a celebrar victòries, segurament perquè ens costa reconèixer-les. Soc del parer que no vam celebrar prou els indults i la reforma del delicte polític de sedició que pocs mesos abans eren impensables, i dubto si sabrem entendre la magnitud de la victòria que estem a punt d’aconseguir: una llei d’amnistia per a totes les persones represaliades, el traspàs integral de Rodalies, 15.000 milions del FLA, un mediador i un procés per trobar una solució al conflicte polític, entre altres acords.

Podem caure en la temptació de pensar que tot això és gràcies només a l’aritmètica parlamentària i a les ganes de Pedro Sánchez de ser president; això ha estat clau, evidentment. Però l’imminent acord també és gràcies a molt més que això: gràcies als independentistes que van anar a votar desobeint consignes abstencionistes i, sobretot, és gràcies a una estratègia defensada pel Tsunami Democràtic i exercida per Esquerra els darrers anys: el “sit and talk”.

Les properes hores sabrem si Junts subscriu també l’acord i anuncia el seu vot a favor de la investidura. Si és així, tindrem moltes victòries per celebrar: hi hauran guanyat els usuaris de Rodalies, els encausats pel procés, els que defensem el referèndum, els qui no volem viure sota el règim del PP i Vox encara que sigui en un Estat aliè i, en definitiva, hi haurem guanyat tots els catalans perquè ens beneficiarem de l’avanç econòmic i competencial. Per fi hauran perdut els tribunals espanyols i haurà guanyat el “sit and talk”. Caldrà saber celebrar-ho.