Quin fart de riure, amb els fatxes

Ho, ho, ho! Quin fart de riure que ens hem fet, oi, veient com ploren els fatxes que aquests dies es manifesten, convocats per la ultradreta, davant les seus socialistes. Que ximples que són tots i com s’espanten i surten per potes amb només quatre gasos i dues porres, tan valents que semblen ells quan van en manada i amb la Visa del papi a la butxaca. I no em diguin que no fa gràcia aquell pijo que s’ha sentit atacat per la policia per “putodefender España” i que ara hem fet més famós que la Monyos. Ell que anava a allà a evitar per qualsevol via que Espanya es trenqués i ara resulta que ha acabat sent la riota de molta gent. Ens fa mal la panxa de tant riure, comprovant com els de l’“A por ellos” són, en realitat, una merdeta de tios. Ah, i uns racistes, que també hem pogut posar cara als que canten “España es cristiana y no musulmana”, inclosos els polítics de Vox. Doncs què volen que els digui. Jo he rigut poc observant els petits moments de debilitat d’aquest moviment perquè, a mi, les imatges que han deixat aquestes manifestacions em provoquen sobretot molta ràbia i molta por. Tanta que ni en una relliscada incontrolada se m’escapa el riure. Veure milers de persones sustentades des de les institucions públiques i des dels poders judicials que no accepten les regles de la democràcia –agradin més o menys– em provoca una esgarrifor de tanta magnitud que si hi penso gaire se’m despertaran unes quantes úlceres. Perquè se senten poderosos i impunes, perquè s’han posat de moda i s’estan estenent com una taca entre la resta i perquè són una nissaga que amenaça de nou. I perquè, o sobretot perquè, trigarem molt poc a veure gent jove, alguns propers a nosaltres, repetint fins a la sacietat el “putodefender España”.