Madrid crema

Els partits de dreta estan formats per la gent d’ordre i, per lògica, els moviments d’extrema dreta per la gent d’ordre extrem. Quan l’ordre extrem supera el marc constitucional, Madrid crema. Anit ho vam veure. De fet, ho hem vist tots aquests dies. Madrid crema perquè la gent d’ordre surt al carrer per intentar evitar, per la força, que els progressistes superin el marc constitucional per mantenir-se en el poder. Com es pot mantenir l’ordre constitucional, per la força, en un suposat sistema democràtic? Això té un nom i fa por.

Madrid crema quan la gent d’ordre surt al carrer amb discursos que justifiquen allò que, en democràcia, és injustificable. I això fa por. Fa por perquè el marc normatiu es crea per mantenir l’ordre i ara són els garants de l’ordre els que el superen per ordenar segons un concepte particular d’allò que ha de ser l’ordre a l’Estat i a la Constitució: aquell ordre que van defensar entre el 2010 i el 2017, l’ordre que han defensat sempre (abans i després del 20 de novembre de 1975), aquell ordre que no era ordre constitucional sinó “mano i ordeno”, aquell ordre que va provocar aliances estranyes entre poders suposadament separats que —ara s’ha tornat a veure— surten junts a tallar carrers. Madrid crema. Poc, però fa por.