300 quilòmetres per un vot?

El vídeo elec­to­ral es con­so­lida com la gran estratègia comu­ni­ca­tiva d'aquesta cam­pa­nya. No hi ha dia que una  for­mació o una altra en pre­senti un de nou i sem­bla que a tots els par­tits hi ha mili­tants amb ganes de demos­trar les seves habi­li­tats a la càmera o al mun­tatge. Els joves del PSC en fan a tort i a dret i en l'últim pre­sen­ten un fals noti­ci­ari de l'endemà de les elec­ci­ons.

Pot­ser també deuen haver vist un altre vídeo del PSC on un jove fa tres-cents (300!) quilòmetres per acom­pa­nyar la seva mare a votar. L'abne­gat noi sap que la seva mare votarà el PP, però no per això deixa d'aga­far el cotxe, la recull al poble, la porta fins a ciu­tat i l'acom­pa­nya al col·legi elec­to­ral. Tot ple­gat, 300 quilòmetres, sense comp­tar que en aca­bat l'haurà de tor­nar al poble i tor­nar tot sol a ciu­tat.

¿I ningú es pre­gunta per què la senyora mare no s'ha empa­dro­nat allà on viu i es limita a votar al cos­tat de casa seva? Si ella viu "al poble", pot­ser hi viu de tota la vida, però per exigències del guió resulta que vota en una ciu­tat llu­nyana. ¿Pot­ser volen fer caure el mis­satge subli­mi­nal que la senyora mare, que vota el PP, pre­fe­reix man­te­nir aquesta situ­ació irre­gu­lar per alguna raó incon­fes­sa­ble? Pot­ser ho fa per no pagar ves a saber quin impost muni­ci­pal? Calla, que pot­ser sense voler hem des­co­bert per què hi ha una par­ti­ci­pació tan baixa a les elec­ci­ons!