De set en set
Tot el suport al president
El pacte entre el PSOE i Junts ha tensat i erosionat les peces i els lligams que configuren la columna vertebral de l’Estat espanyol, fins al punt que tot trontolla amb tensió i irritació. Una cosa era imposar un relat paternal i alhora repressor contra la rebel·lió de Catalunya mentre la part catalana reclamava clemència en espanyol, com si l’1-O hagués estat una assaig simbòlic d’estar per casa, i una altra ben diferent és plantar-se davant del PSOE exigint-li un “compromís històric”, que ens reconegui com a subjecte històric i nacional si vol obtenir la presidència del govern espanyol, i que treballi per revertir tots els greuges culturals, polítics i econòmics. D’aquí que tant l’amnistia com l’oficialitat de la nostra llengua al Congrés i al Parlament Europeu, fos plantejat com unes condicions prèvies a una negociació política (totes ateses, però no pas resoltes). Les causes dels canvis de criteri del PSOE no cal buscar-les en res més que en els resultats electorals, els quals han deixat el partit depenent de si té o no La Moncloa. Desapareixeria el PSOE com ha passat a l’Estat francès i Itàlia si no governa cap ens territorial important i amb la divisió ideològica que pateix actualment? La resposta és la que explica el seu gir. No és pas per cap habilitat de Sánchez, com intenten guarnir-ho els seus aduladors; els mou la mera supervivència del partit. El PSOE ara es troba en el punt de mira del poder judicial, dels cossos policials i de les forces militars, que amb la dreta i l’extrema dreta l’acusen de trair Espanya i la Constitució pactada amb el franquisme. No cal tenir cap bola de cristall per veure que el PSOE coneixerà de primera mà, com nosaltres, això que ens negava als catalans, la lawfare. La batalla continua, i res indica que minvarà. Tot el suport al president a l’exili.