Cuina (i vida) a Sils

Fa un parell de setmanes, el consell assessor del Fòrum Gastronòmic de Barcelona va decidir per unanimitat atorgar al col·lectiu La Cuina a Sils el Premi Josep Mercader 2023 en la categoria de cuina. Altres categories eren: sala, vi, producció, formació, comerç i restaurant sostenible. Jo els hauria premiat en totes les modalitats. La de sala perquè no n’hi ha cap de més acollidora i cordial que el petit menjador de la seu de l’entitat, on en Xico –alma mater del col·lectiu– rep des de fa anys les colles d’amics que li ho demanen. La de vi perquè la Llúcia, la Chelo i moltes més fan un vi de nous i una ratafia que enamoren. La de producció per evocació de l’etimologia: “pro-ducere” és dur cap endavant, fer avançar, que és el que fa aquesta associació. Gràcies a ella, la cuina tradicional no es queda enrere ni laminada per la voràgine d’aquella altra de disseny. La categoria de formació, perquè han deixat el seu mestratge en un munt de publicacions. I les de comerç i restaurant sostenible, doncs els hi atorgaria... perquè sí, perquè em vindria de gust i ja està. La Cuina a Sils –això ho sap tothom– no fa negoci ni munta restaurants, per bé que més d’un establiment hagi pogut aprofitar els seus formidables coneixements culinaris. Repassem la llista de premis rebuts? El 1998, primer Salsafí d’Or atorgat per l’Associació d’Empresaris de Serveis Turístics de la comarca. El 2004, el Setrill de plata, atorgat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. El 2005, el Bolet d’Or, de l’Ajuntament d’Arbúcies. El 2006, el Ministeri de Polítiques Agrícoles i Forestals, el d’Afers Exteriors i el conegut grup Slow Food, els convoquen a Torí per participar en la segona trobada internacional de comunitats d’aliments, anomenada Terra Mare. Hi reben un reconeixement públic. El 2009, a Forlimpopoli (Itàlia), són nomenats Deixebles d’Auguste Escoffier. El 2018, Premi Especial del Patronat de Turisme Costa Brava Juli Soler i Lobo i Creu de Sant Jordi... La vida és com una cuina: les persones hi entren i en surten carregades de plats ja escurats o per encetar. La Cuina a Sils no para de donar més vida a la vida amb els seus condiments de tradició i saviesa. I ho fa sense afectacions, deixant en cada plat un regust de poble i de país que mereix el que per a ells és el més gran dels premis: l’aplaudiment d’havent acabat.