Fantasmes

El mes de juny passat, es va publicar Conspirituality (PublicAffairs Editions, Nova York): fins ara el llibre definitiu sobre els teòrics de la conspiració actuals. Teòrics com una tal Lorie Ladd, que creu que una Federació Galàctica està enviant missatges d’esperança a certes persones i que el receptor més important d’aquests missatges és Donald Trump; o una tal Teal Swan, que creu que durant dècades, milers de nens americans han estat subjectats a abusos rituals satànics (no se n’ha descobert ni un sol cas); o una tal Dra. Northrup, que creu que les persones vacunades poden infectar les persones no-vacunades a través de la suor, una cosa que compara amb l’Holocaust; o un tal Lin Wood, que assevera que cal afusellar els polítics que van facilitar el “cop d’estat” de Joe Biden en les eleccions del 2020. Seria fàcil qualificar aquesta gent (i només són la punta de l’iceberg) de bojos marginals, però tots tenen centenars de milers de seguidors a les xarxes socials. Els uneix una por –real o fingida– a qualsevol cosa improbable però aparentment perniciosa que ha estat creada, segons ells, per “les elits” (que mai no defineixen, a menys que siguin Demòcrates); i per tal d’escampar aquesta por al màxim fan servir un llenguatge exagerat i sensacionalista. A Espanya passa quelcom semblant, però amb un enfocament més aviat monotemàtic: segons Feijóo, l’acord entre el PSOE i Junts és comparable amb ETA i el 23-F; segons Ayuso, significa “entrar en una dictadura”; segons Abascal, ara cal “oblidar els partits” i resistir “al carrer”; i un conegut expresident d’Extremadura ha afirmat que l’amnistia representa la “violació” de “40 milions d’espanyols”. O sigui, tots gasten un llenguatge gairebé tan forassenyat com el dels influencers americans, amb la diferència que tenen accés als mitjans mainstream i la possibilitat de manar a Madrid –i per tant de dictar a Catalunya. Un cop més.