Aurora, partidària de la vida

Comanegra, dins de la seva col·lecció Autories, ha publicat Partidària de la vida. Articles, conferències, entrevistes, una edició dedicada a la periodista i escriptora gironina Aurora Bertrana a cura de Mariàngela Vilallonga, gran especialista en Bertrana, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i impulsora de la publicació de l’obra de l’Aurora, cosa que han fet diverses editorials i especialment la gironina Edicions de la Ela Geminada. D’Aurora Bertrana, filla de Prudenci Bertrana i Neus Salazar, se n’ha de parlar molt encara. El premi de traducció que porta el seu nom dins dels Premis Literaris de Girona ajuda a fer visible l’obra d’una escriptora i periodista encara massa desconeguda. Ella, gironina del Mercadal nascuda el dia de Sant Narcís del 1892, va morir a Berga el 3 de setembre del 1974 i l’any vinent, amb motiu del cinquantenari de la seva mort, tant el Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central i el de Girona com la Fundació i l’Ajuntament gironí aprofitaran per dedicar-li actes i fer més present la seva obra.

Vaig ser a la presentació del 9 de novembre a l’Espai 22. Perquè hi parlava l’alcalde Lluc Salellas, perquè hi era l’exconsellera de Cultura i perquè de la presentació de tot plegat se’n feia càrrec un dels escriptors i columnistes que més respecto, en Lluís Muntada, que acaba de publicar a Llibres del Segle un seguit de contes que cal llegir i comentar.

Lluís Muntada va assegurar que el llibre de Comanegra és un “recorregut significatiu pel fris de l’obra d’una autora polièdrica que, en un aliatge entre vida i literatura, presenta múltiples angles d’interès”. I en va citar uns quants: que era una dona que fa conscient la seva condició de dona; que persevera fins al desfici en la seva vocació d’escriptora; que transforma en literatura el fang dels seus viatges; que té una gran sensibilitat artística i cultural; que és una autora atrapada en el pes de l’exili, tant el polític com l’interior; que viu atrapada entre tres guerres, un exili i la precarietat econòmica, i que té un caràcter propi sense fer concessions al pensament gregari o als tòpics.

En Lluís parla tan bé com escriu, tot i que és molt més contundent quan ho fa negre sobre blanc. Va explicar que Autora Bertrana no és ben tractada ni ho va ser en vida, quan va ser menystinguda. En paraules d’en Lluís, aquest volum permet conèixer la variabilitat de registres, la fondària i l’estructura sòlida dels escrits d’una dona que va dir: “El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la i, després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa.”

Gran presentació en un espai ple en què Lluís Muntada va voler aprofitar per fer un elogi encès de la curadora del text i autora del pròleg i l’epíleg. De Mariàngela Vilallonga va dir, citant Carles Puigdemont: “És una de les persones més cultes que he conegut.” I va voler fer un cant a la feina feta al Departament de Cultura, que va viure en primera persona, destacant d’ella que “mai no es va doblegar a aquest aparat devorador que solen ser els aparats de poder, cristal·litzats en despersonalitzacions i submissions polítiques sovint maquillades d’una obediència servil i acrítica”. Un doble homenatge a dues grans dones.