Estabilitzar el món

La guerra d’Ucraïna, la d’Israel i Pales­tina, l’Afga­nis­tan i la demo­gra­fia i les difi­cul­tats econòmiques, soci­als i polítiques a l’Àfrica, són alguns dels con­flic­tes que em venen al cap, als quals afe­geixo la incer­tesa que gene­ren les desi­gual­tats econòmiques, les migra­ci­ons, la manca d’ener­gia i el canvi climàtic. Tot ple­gat ens situa en un esce­nari des­co­ne­gut i incert. Només fa uns trenta anys, la situ­ació del món, almenys d’Occi­dent, era una altra, perquè estàvem davant de cer­te­ses, amb uns EUA forts i cohe­si­o­nats que, mal­grat actu­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals repro­va­bles, exer­cien de potència mun­dial, espe­ci­al­ment després de la des­a­pa­rició de l’URSS. Avui dia el món és més com­plex, amb estats, fins fa poc emer­gents que ja són una rea­li­tat com ara la Xina i l’Índia, sense menys­prear el Bra­sil, Indonèsia o d’altres, que també volen tenir el seu paper i influència al món. La veri­tat és que ens man­quen esta­bi­li­tat i cer­te­ses avui dia. A curt ter­mini no es veu una pre­dis­po­sició clara de cap actor impor­tant, ni un esce­nari pro­pici a un acord a escala mun­dial, que faci­liti l’esta­bi­li­tat. D’una banda, el bloc occi­den­tal, els EUA i la UE bàsica­ment, està enfron­tat a Rússia per l’agressió a Ucraïna i, d’una altra banda, hi ha un bon nom­bre d’estats, com ara la Xina, l’Índia, el Bra­sil o d’altres, que, amb dife­rents inten­si­tats, no donen suport explícit a Occi­dent ni tam­poc cri­ti­quen clara­ment l’agressió de Rússia. I això fa pen­sar que no exis­teix una majo­ria clara per arri­bar a grans con­sen­sos glo­bals, ni per atu­rar els con­flic­tes actu­als.

El trist paper de les orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals, espe­ci­al­ment de l’ONU, amb escàs poder per inci­dir en els con­flic­tes, ni per garan­tir els drets humans, és una crua rea­li­tat. Davant aquesta situ­ació, la recent reunió de Biden i Xi Jin­ping, en el marc del fòrum per a la Coo­pe­ració Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), a més de recu­pe­rar la con­fiança i algun acord entre els dos estats, també hau­ria de ser­vir per dibui­xar les bases per a un món més esta­ble, amb algun punt d’acord per atu­rar les guer­res d’Ucraïna i Israel, a més de cer­car espais de col·labo­ració. Si fem cas dels titu­lars de les decla­ra­ci­ons de Biden: el món ens mira i vol que tre­ba­llem junts en els des­a­fi­a­ments glo­bals... o de Xi Jin­ping: no és rea­lista que un vul­gui remo­de­lar l’altre; en el pla­neta hi ha espai per als dos estats..., sem­bla que, mal­grat les diferències evi­dents entre les dues potències, hi ha marge per a acords.

I com a estats més potents i influ­ents del món, tenen també la res­pon­sa­bi­li­tat de crear un entorn esta­ble, per a interès gene­ral i també per al seu propi. És un bon moment per explo­rar aquest apro­pa­ment, donada la situ­ació gene­ral del món i la par­ti­cu­lar dels dos estats, amb dis­fun­ci­ons inter­nes als EUA i amb difi­cul­tats per a l’eco­no­mia xinesa. Es tracta del fet que els dos man­da­ta­ris i els seus asses­sors valo­rin els pros i con­tres, i també que tin­guin el sen­tit de líders mun­di­als amb la fina­li­tat d’impul­sar acords útils per a la seva relació comer­cial i de segu­re­tat i també bene­fi­ci­o­sos per a la pau i el benes­tar mun­dial.