Preparant-nos per als efectes de la sequera

Limitar la pressió de l’aigua és una de les mesures que ja s’han començat a preveure en algunes ciutats catalanes com a pas previ a restriccions més severes si la situació d’extrema sequera persisteix. L’estiu més calorós i amb menys precipitacions de tota la història ens aboca a uns mesos amb una situació que pot desembocar també en talls de subministrament per trams horaris. Però això no és tot. Conscient del caràcter extraordinari i preocupant de l’emergència de la qual ja hem viscut diferents etapes, cada vegada més agreujades, el govern català ha posat sobre la taula la possibilitat de prohibir també noves activitats econòmiques, o l’ampliació de les ja existents, vinculades a una alta despesa d’aigua. I en aquest mateix sentit, limitar igualment noves places hoteleres, granges i altres indústries quan els pantans arribin a només el 16% de la seva capacitat.

No semblen pas mesures exagerades; al revés, una vegada més arribem amb el temps just per amortir les conseqüències d’un tema que els experts fa anys que avisen que pot empitjorar. El canvi climàtic associat a la falta de pluges i a les altes temperatures ha assecat també la massa forestal fins al punt que les últimes ventades van abatre molts arbres morts o seriosament malmesos, un altre senyal que hem emprès un camí gairebé irreversible. I tot i així encara hi ha veus negacionistes i administracions negligents que es resisteixen a assumir que l’única sortida és coordinar l’acció pública amb el compromís individual, en primer lloc a l’hora de posar seny en el consum i en el malbaratament de l’aigua. Això, naturalment, implica tant els ajuntaments, que haurien de posar al dia les canonades que tenen fuites, com els ciutadans en general, que hauríem de predicar amb l’exemple a casa en detalls tan senzills però determinants com tancar l’aixeta quan posem dentifrici al raspall o mesurar el temps que destinem a la dutxa. Catalunya encadena trenta-sis mesos amb pluges per sota de la mitjana i es comença a parlar de la necessitat d’habilitar vaixells per transportar l’aigua necessària. L’alternativa ja no és mirar al cel.