Magistrats, jutges i fiscals

De què tenen por jut­ges i fis­cals que tant han gar­lat con­tra el pacte amb l’inde­pen­den­tisme català i la futura llei d’amnis­tia? Què els espanta tant, que no han parat de fer comu­ni­cats i, fins i tot, s’han mani­fes­tat davant dels edi­fi­cis judi­ci­als? Què no els agrada del pacte? Que el govern que n’ha sor­tit no és del seu tarannà i grat i que n’hau­rien pre­fe­rit un del PP i Vox? O que, com asse­gu­ren, es posa en qüestió la sepa­ració de poders i la inde­pendència judi­cial? Què temen de futu­res comis­si­ons d’inves­ti­gació si, com diuen, i des de sem­pre, han actuat amb seny, cap­te­ni­ment i sot­me­sos única­ment a l’impe­rio de la ley, aquests expressió que tant els agrada uti­lit­zar? Què els fa por, real­ment? Que se sàpiga que, aquests últims anys, molts d’ells s’han mogut més seguint l’afany de ser­vi­cio a la patria, que no pas l’impe­rio de la ley que tant enar­bo­ren.

Fran­ca­ment, que no ens inten­tin ven­dre duros a qua­tre pes­se­tes, que no ens vul­guin enta­ba­nar amb dis­cur­sos catas­tro­fis­tes sobre el futur de la justícia a l’Estat espa­nyol, que tenim ben pre­sent com s’ha actuat als jut­jats con­tra l’inde­pen­den­tisme durant el Procés. Magis­trats, jut­ges i fis­cals han recar­go­lat la llei fins allà on han pogut perquè cap inde­pen­den­tista que tingués la mala sort de pas­sar-los per davant no s’escapés de ser cas­ti­gat. Amb poques i hon­ro­ses excep­ci­ons, que tot s’ha de dir: en el món judi­cial també hi ha jut­ges i algun fis­cal amb capa­ci­tat, intel·ligència i impar­ci­a­li­tat.

Tot sabem, però, quin peu cal­cen la majo­ria de mem­bres de la car­rera judi­cial espa­nyola, que no és que tirin cap a la dreta, és que són d’extrema dreta, rèmores d’una crosta fran­quista ben enquis­tada.

No només ho saben els inde­pen­den­tis­tes cata­lans i bas­cos, també ho han patit i ho patei­xen mol­tes dones vícti­mes de la violència mas­clista, quan l’“a por ellos” esdevé sovint “a por ellas”.