Covid, sexe, desfici i Odell Kraus

“Desfici: agitació causada per un malestar físic, una preocupació o un desig molt fort.” Això diu el diccionari. També és el títol de la darrera novel·la del periodista i escriptor Josep Pastells i Mascort, que acaba de publicar l’editorial Lluny del Ramat i que aquest vespre es presenta a les set a l’Espai 22 de la Llibreria 22 amb l’editor Rafel Casas i el també escriptor Miquel Aguirre, o sigui que es preveu una presentació divertida i esperem que sense morts tot i la participació del banyolí.

En Pastells ja ha publicat divuit llibres, catorze dels quals de narrativa. El darrer va ser la història del seu avi, Josep Mascort, republicà lleial, catalanista devot. Ara torna a la novel·la i ho fa recuperant un personatge que ja ens va presentar a Vida i miracles d’Odell Kraus, que li va valdre el premi Marian Vayreda de narrativa del 2010. Ara Odell Kraus té 57 anys, curiosament els mateixos que l’autor, que s’afanya a explicar que, tot i que al personatge li passen coses que el podrien relacionar amb ell, és un personatge de ficció, especialment en tots els temes relacionats amb les dones i el sexe. O sigui que no és ell, encara que tingui coses que li hagin passat a ell, com una cardiopatia que les hi ha fet passar morades.

La novel·la passa en plena pandèmia de la covid i el personatge ja ens avisa d’entrada que s’ha convertit en un delinqüent. El motiu és que surt a la nit i infringeix la prohibició de fer-ho que tots vam viure molts mesos del 2020. L’acció passa en una ciutat fàcilment identificable, perquè el periodista viu “en una ciutat mitjana travessada per quatre rius d’aigua escassa i enganxada a una catedral, enganxada alhora a una gran escalinata”, com escriu Cristina Masanés, que signa el pròleg. L’escriptora empordanesa defineix el personatge com “algú raonablement civilitzat, però incapaç d’accionar els fils de l’atzar per impedir que una vida monòtona es converteixi en un desassossec continuat”. Odell Kraus continua practicant “un periodisme gris i la mateixa quotidianitat accidentada i infausta”, com escriu la Cristina.

És, però, un carallot impresentable. Escriu i viu mentre la seva dona agonitza de covid a l’hospital i Pastells li ho fa explicar en primera persona, mentre empalma una bestiesa darrere l’altra. Això sí, intercalades amb les històries eròtiques de la seva vida, l’actual i les que recorda, fins a 21 escenes voluptuoses de sexe i llit, encara que Josep Pastells ho rebaixa dient que en moltes de les quals no hi ha llit ni tampoc aconsegueix que se’n pugui dir sexe. Sí que hi ha pors constants, com la de la mort sobtada, que no li impedeixen rememorar les relacions amoroses que l’han dut al moment actual. Relacions, això sí, gairebé totes fallides.

No, Odell Kraus no és Josep Pastells, però s’hi assembla en algunes coses perquè així ho vol l’autor. Ni tampoc Desfici és una novel·la eròtica tot i el disseny de la portada, amb uns coloms i una copa que no és copa, sinó un pubis femení. Una novel·la molt ben escrita, que t’empasses ràpidament, que té un ritme frenètic i que retrata la pandèmia i els vigilants de la moral que van sorgir arreu mentre l’Odell convivia amb la malaltia del cor físic i la necessitat de sexe que mai es veu curulla.