El mòbil i els adolescents

Entenc la preocupació que mostren moltes famílies per l’ús del mòbil dels adolescents. O potser hauríem de dir dels nens i nenes, perquè no és estrany veure canalla de vuit o nou anys d’edat amb telèfon propi. Comencen tenint un aparell propi només per jugar i abans de tenir l’edat per fer-ho ja tenen perfil propi a les aplicacions. WhatsApp en teoria és per a més grans de 16 anys, TikTok per a més grans de 13, i tanmateix són les xarxes més usades per nanos que tenen 11 i 12 anys. És un debat complex al qual de ben segur arribem tard, perquè els smartphones i les xarxes socials han colonitzat les nostres vides. Les dels adults, segur, i no oblidem que som el mirall en què es miren els nens. Qui no ha vist entrar una família en un restaurant amb un dispositiu ja a les mans dels petits perquè estiguin tranquils a la taula? Qui no ha vist mares (i algun pare) al parc mirant la pantalla mentre tenen un ull posat en els fills? El mòbil propi es comença a estendre com una taca d’oli a sisè de primària, i a primer d’ESO estrany és qui no en té. El paper de pares i mares és cabdal, ja que són els que, al cap i a la fi, els posen un mòbil a la mà amb l’argument que ja tornen sols a casa o que no poden ser els únics que no en tinguin, per no quedar marginats. No sé si la solució és la prohibició fins als 16 anys, perquè diuen que és millor educar-los en el seu ús quan encara són més petits i fan cas dels pares. El que és segur és que cal donar-los molta educació mediàtica, cal ensenyar-los els riscos dels usos inadequats, cal fer-los saber com funcionen els algoritmes i cal parlar, parlar molt, amb els fills.