Opinió

De reüll

Gràcies, Josep!

Josep Giralt (Balaguer, 1956) va assumir la direcció del Museu de Lleida el 2015. Avalat per una sòlida trajectòria en l’àmbit patrimonial històric i arqueològic local, nacional i internacional, va aterrar al centre lleidatà en un context crític de retallades dràstiques al món cultural. A la pobre economia del museu, comuna a tots els equipaments, s’hi va afegir un factor en contra excepcional que cap altra institució catalana ha viscut mai (almenys de moment): un tenebrós exèrcit de jutges, polítics i mala gent diversa disposat a tot per dinamitar els fonaments d’una de les col·leccions artístiques més rellevants del país. El famós conflicte entre Catalunya i Aragó va caure com una bomba fètida a la ciutat de Lleida, i és en l’oblidat i maltractat oest del Principat on es va patir de manera cruenta sovint en solitari. Giralt ha gestionat els múltiples embats amb una dignitat i una valentia que he vist en pocs directors de museus en situacions molt menys extremes. Amb la seva característica elegància i serenor, ha estat un cavaller en la defensa del patrimoni català. Ara es jubila i deixa un museu capdavanter en conceptes museístics moderns i en actitud per resistir les hostilitats. Un país normal li hauria d’agrair el que no estava escrit en cap guió de pel·lícula de terror que hauria d’entomar. Gràcies, Josep!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.