Prostitutes del PSOE

Pri­mer han tas­tat les por­res dels seus amics de la Policía Naci­o­nal, aquests que els ultres asset­ja­dors de Fer­raz ara ano­me­nen “les pros­ti­tu­tes més bara­tes del PSOE”, i després han des­co­bert la decepció que sig­ni­fica dema­nar a Europa que et miri i veure com Europa et menys­prea. Tas­tar la pròpia medi­cina s’està con­ver­tint en una dolo­rosa rutina per als mem­bres del PP, mimètics a l’hora de cal­car les mobi­lit­za­ci­ons de l’inde­pen­den­tisme català, però amb uns resul­tats dis­cre­tets. Els que de debò estan fent soroll des de ja fa més de dues set­ma­nes segui­des són els des­a­com­ple­xats ati­ats per les xar­xes, per l’Abas­cal i per l’Espe­ranza Aguirre que a les por­tes de la seu del par­tit soci­a­lista a Madrid s’exhi­bei­xen fent one­jar ban­de­res pre­cons­ti­tu­ci­o­nals, bra­mant vis­ques a Franco i can­tus­se­jant el Cara al sol. Aquesta és l’única i resi­dual força de la dreta; la resta, la gent que ha acu­dit a les mani­fes­ta­ci­ons mun­ta­des con­tra l’amnis­tia (la pro­pera pel 3 de desem­bre) es diluirà com llàgri­mes en la pluja, que diria el nos­tre esti­mat repli­cant, si és que algun dia plou durant els qua­tre llargs anys del nou govern de coa­lició, amb ERC i Junts cor­re­gint-li el rumb. En apli­cació d’aquest patètic mime­tisme, per Nadal els mem­bres del PP tin­dran sopars ben enten­dri­dors, igual de ten­sos com els que ells atribuïen a les famílies cata­la­nes, amb cunyats sense diri­gir-se la paraula, renyits perquè uns seran par­ti­da­ris de llançar ampo­lles de vidre con­tra una seu soci­a­lista i altres, en canvi, con­tra una comis­sa­ria. En tot cas, “pros­ti­tu­tes del PSOE” és una expressió inac­cep­ta­ble, que només pot emprar qui menys­prea les dones. Però la gran con­tra­dicció d’aquest PP que tolera ultres i ja no sap on anar a bus­car líders que no siguin de fireta l’hem vist aquesta set­mana al Par­la­ment Euro­peu. Jus­ta­ment allà on l’inde­pen­den­tisme busca sense des­cans la inter­na­ci­o­na­lit­zació del con­flicte és on als popu­lars se’ls ha acu­dit la bri­llant idea d’obrir un debat solemne per dis­cu­tir l’amnis­tia. Amb un desen­llaç ben curiós: abans de conèixer el nom i la cara dels veri­fi­ca­dors pro­po­sats per Junts i ERC, gràcies al PP ha bro­tat un ines­pe­rat rela­tor euro­peu, ni més ni menys que el comis­sari de Justícia, Didier Reyn­ders, que ha dit que sí, que farà d’àrbi­tre i s’ho mirarà amb lupa quan toqui, però que men­tres­tant no l’empre­nyin, que això és un afer intern espa­nyol.