Guerra, pau i Cots

Josep Cots, l’edi­tor de 1984, està de festa: l’edi­to­rial que van mun­tar amb Carme Sansa i Jordi Muñoz- Cas­tanyé i Àngels Agulló cele­bra els 40 anys d’existència i de feina con­ti­nu­ada. El tro de festa és Guerra i pau, de Lev Tols­toi, que vol­dria que fos a cada llar cata­lana, tot i que, en la pri­mera edició, d’aquesta mera­ve­lla en dos volums i dues mil pàgines n’han fet 2.600 exem­plars. Cor­rem-hi, doncs, ara que tenim aquesta ano­ma­lia esme­nada: una tra­ducció del text canònic rus que ha fet la Judit Díaz Bar­neda aquests últims nou anys i que supera la que teníem fins ara, la del 1928 de Car­les Cap­de­vila, i que fa llis­car la lec­tura enmig de les guer­res d’Aus­ter­litz i Boro­dinó, o l’incendi de Mos­cou, com si anéssim a cavall.

Tols­toi va caure del cavall, com sant Pau, i això va fer que tingués temps per escriure, i perquè la seva dona li anés refent les dife­rents ver­si­ons que produïa, i que un cop enlles­tida la defi­ni­tiva es con­si­deri una peça clau per enten­dre les lite­ra­tu­res euro­pees. Per enten­dre el món.

Per enten­dre Josep Cots, ara amb la Laura Baena i la Núria Miral­peix a l’equip edi­tor, cal enten­dre la seva ria­lla, el seu fons, el seu pen­sa­ment. Asse­gura que “la for­ta­lesa de l’edició en català és la seva debi­li­tat”. Aquest patir cons­tant per un país que reneix cada dia, que vet­lla perquè la llen­gua gua­nyi ús entre la ciu­ta­da­nia que l’habita, i que neces­sita com la pluja les for­ta­le­ses d’un sec­tor edi­to­rial potent i divers. Cots, en con­tra del que sen­tim a dir gene­ral­ment, cele­bra la feina de la immersió lingüística, que hi hagi més lec­tors i que també hi hagi més edi­to­ri­als inde­pen­dents. És el Cots de les mil bata­lles, de les qua­ranta guer­res i cons­truc­tor de pau, sor­ne­guer, amb consciència de voler dur cap al català grans noms de la lite­ra­tura uni­ver­sal, Faulk­ner o Pla­to­nov, i de pro­jec­tar-ne de pro­pis, com els de la Sílvia Alcántara o Jordi Lara, per citar-ne dos dels de més èxit. Cots bon amant de la vida, cons­truc­tor d’ima­gi­na­ris i pen­sa­ment. Que el 1984 d’Orwell segueixi fent-nos renéixer.