Una vaga amb molt poc sentit
El caos de Rodalies a Catalunya no és un tòpic, ni un titular fàcil i recurrent, sinó un problema greu, objectiu, quantificable, que fa dècades que afecta desenes de milers d’usuaris i que és un exemple de frau a la ciutadania en termes de servei públic. Per això té tot el sentit que la Generalitat reclami a l’Estat el traspàs integral del servei per gestionar-lo de prop, prioritzar la posada al dia de la infraestructura i recuperar la fiabilitat extraviada fa tant de temps. L’encert del govern designant un comissionat amb el perfil tècnic, currículum i experiència en el sector de l’exconseller Pere Macias per liderar la negociació del traspàs amb el Ministeri de Transports és d’aplaudir. Com també ho són la claredat i diligència amb què el nou ministre de Transports, Óscar Puente, ha gestionat la desconvocatòria de la vaga que el personal de Renfe i Adif havien anunciat precisament arran de l’acord per al traspàs de Rodalies a la Generalitat. El que no sembla tenir cap sentit és convocar una vaga de cinc dies, amb caràcter preventiu i genèric, a propòsit d’un traspàs que encara s’ha de negociar i articular, i del qual, si se’n sap alguna cosa clara, és que no afectarà les condicions laborals i els drets dels treballadors.
Els sindicats vetllen pels interessos legítims dels treballadors, això és obvi, i es pot entendre que un canvi estructural com el que es planteja posi en alerta els treballadors i els seus representants. Però d’aquí a la vaga preventiva hi ha tot un abisme que convida a pensar en altres motivacions al marge de les purament laborals i que deixa totalment al marge els drets dels usuaris del servei ferroviari, que van patir afectacions tant dijous com ahir després de desconvocar-se l’aturada. Potser caldria que els sindicats dels treballadors practiquessin la transparència que reclamen per explicar als usuaris i a tots els ciutadans quin és el problema d’un traspàs de Rodalies, que no afectarà els drets i condicions laborals dels treballadors i, en canvi, redundarà en una modernització i millora del servei. O per explicar per què un estat autonòmic com l’espanyol pot descentralitzar metges, mestres o policies i no pot fer el mateix amb els maquinistes.