Música de vells

Quan els que ja ens acostem a la cinquantena escoltàvem música de joves, els nostres pares la definien com a “fressa”. Normal. Ells venien d’una generació que escoltava Jorge Negrete, Sara Montiel o Juanito Valderrama. Els més moderns ja passaven pels Beatles o els Rolling. I ja era molt si sabien qui era David Bowie. Per això quan nosaltres posàvem Guns N’ Roses, Depeche Mode, Pet Shop Boys, U2 o Sting, per a ells allò era fressa. Per a nosaltres, la seva era música de vells. Tot això ve perquè l’altre dia la filla d’una amiga em va dir: “Escolta aquesta cançó, ja veuràs que està bé.” És clar, la nena té 16 anys i el desfasament generacional és evident. La meva primera pregunta va ser: “En quin idioma canten?” La resposta, plena de sorpresa: “En castellà.” Juro per déu que no s’entenia res del que deien. Entre la base de reggaeton, la veu distorsionada –allò que fan quan desafinen– i que era un castellà caribeny, la veritat és que no vaig entendre res. I em va semblar fressa.

No es tracta de dir que avui en dia no es fa bona música ni que hi ha artistes globals que ho peten. Calvin Harris, Dua Lipa o Coldplay en són bons exemples. Però ara mateix musicalment s’ha instal·lat un gènere que les noves generacions assumeixen com a propi però que té l’origen sobretot a l’Amèrica del Sud. Es pot argumentar que fa anys que el món està influenciat per la cultura britànica i americana. I és cert. Però la diferència entre la música saxona i la llatina és que tant Catalunya com l’Estat estan plens de persones d’origen sud-americà, cosa que no ha passat amb ciutadans nord-americans. Per això els joves comencen a sentir com a pròpia una cultura que no és la seva. I està molt bé ser oberts de ment i xopar-nos de coses noves. Però no deixant de banda la cultura pròpia. Es fa música catalana i molt bona. Sí. Però sovint acaba sent residual. I a la filla de la meva amiga, que es pensa que és molt moderna i que el tal Turizo és l’hòstia, li arribarà un dia que escoltarà música de vells. I el seu Turizo de torn acabarà sent la nostra C.C. Catch o els nostres New Kids On the Block. Mai més se’n sabrà res.