Connectin a la rabassa

Si no han llegit el text de Joan Hernández Casellas sobre “El darrer rabassaire de Teià”, publicat en la nostra edició d’ahir, ho facin. Els emocionarà. És escrit des del cor, l’ànima i el cervell d’un fill que reviu el seu pare mort als 97 anys. Connectaran amb Bienvenido Hernández Rodríguez (Ciempozuelos, 1926-Teià, 2023), darrer exemple d’un model laboral extingit, el rabassaire. “Un pagès que de forma autònoma regeix sobre unes terres de les quals té l’ús però no la propietat i per les quals paga el terç de la collita als propietaris.” Connectaran amb un represaliat del franquisme que quan va arribar creia que havia passat a França perquè li parlaven un idioma desconegut. Connectaran amb algú que se sabia i es volia “amo i esclau de si mateix” i que quan la pressió urbanística va enllaminir-se de les seves terres va defensar en català als jutjats de Mataró el seu dret de rabassa encara que cap dels dotze jutges parlessin català i l’obliguessin a declarar en castellà. Casat amb la modista Pepeta Casellas Guitart, a la casa de la parella es parlava català. No ho faria diferent als jutjats. Connectaran amb algú que creia que un home ha de saber arreglar-se des de la sola de la sabata fins al sostre de la casa, i que ell sabia fer-ho. Connectaran amb algú que va ensenyar el seu fill a recuperar claus de fustes velles, a redreçar filferros enredats i a cavar deixant que el pes de l’eina fes la feina. Connectin a la rabassa. Fa prou falta!