Opinió

Amor de blaus

Em costa decidir si la mirada la oriento cap al mar o cap al castell que presideix el recinte emmurallat

Quan arribo a un poble mariner, és el blau de l’aigua infinita que s’apodera dels meus ulls. Sé amb certesa que la sensació del meu cos em farà bé, perquè es crea aquell maridatge sublim que agafa ingredients com la calma, la tranquil·litat i aquella pau i força alhora que m’empodera pel conjunt de beneficis emocionals que aporta. Perquè escoltar el so de les onades m’ajuda a relaxar-me i a reduir l’estrès i perquè el seu aire té més oxigen, és més pur i net i m’ajuda a respirar amb més consciència. Però, quan soc a Tossa de Mar, em costa decidir si la mirada la oriento cap al mar o cap al castell que presideix el recinte emmurallat de la Vila Vella, atractiu turístic declarat monument històric artístic nacional l’any 1931. Aquest poble de pescadors ha estat font inspiradora per a artistes i amants de la pintura i, des de principis del segle XX, elegit per la burgesia catalana com a lloc d’estiueig per descansar, però la gran transformació i el fet d’obrir-se al món es deu a l’empremta emocional d’una dona, l’actriu nord-americana Ava Gardner, i la pel·lícula Pandora i l’holandès errant (1951). El glamur de Hollywood suma, però el saber fer d’aquella dona que es passeja pel poble, que parla amb la gent i somriu, que fa preguntes i escolta sense deixar indiferent ningú, multiplica per sempre més aquesta relació cinematogràfica amb la vila, fins i tot amb el premi Prudenci Bertrana 2023, L’any que vaig estimar Ava Gardner, de Jordi Solé. Augmenta el nombre de visitants d’arreu, sigui per admirar la majestuosa escultura de bronze, obra de Ció Abellí (1998), sigui per tastar els merengues de Can Tomàs, que ara són coneguts com “els petons de l’Ava”. Avui els amants de la gastronomia venen a assaborir la cuina del cim i tomba als restaurants, els turistes sud-coreans es fan fotos en escenaris de videoclips i també la gent del territori hi venim a passejar i a conèixer històries i emocions que ens relata el petit comerç, com la botiga Blaudeblaus, que és molt més que una marca local de roba sostenible que lidera la Lola, una dona tossenca creativa. Comparteix l’essència d’una manera de viure i estimar en què la muntanya s’enamora del mar, en què l’horitzó és l’únic límit i en què hi ha amor de blaus. Blau del primer bany primaveral, blau d’un capvespre d’estiu, blau del lluent cel de tardor i blau hivernal de quan bufa el llevant en aquestes dates de desembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.