Pistes de gel en temps de sequera

Després de tot el que havíem d’apren­dre de l’emergència sanitària per la covid-19 –i que no vam apren­dre– ens arriba ara un altre repte...apren­dre alguna cosa de l’emergència per sequera... És com si ens poses­sin a prova contínua­ment i el resul­tat fos sem­pre el mateix: sus­pens. Perquè, algú con­fia que apren­drem, els humans, res d’aquesta crisi per l’aigua? Tant de bo. De moment, però, només fem que anun­ciar més pis­tes de gel, siguin o no sos­te­ni­bles, siguin o no rea­pro­fi­ta­bles, siguin o no de més o menys gruix, fins i tot nous muni­ci­pis a tocar de mar s’afe­gei­xen a la moda de les pis­tes de gel...És clar, vivim en un país tan gèlid que pràcti­ca­ment es fan soles aquests pis­tes....Con­ti­nuem així, sí, repe­tint curs i enca­mi­nant-nos a l’extinció.