Kissinger 1973

El pròxim 10 de desem­bre farà cin­quanta anys de la con­cessió del Nobel de la pau a Henry Kis­sin­ger, cosa que a mol­tes per­so­nes ens con­ti­nua cre­ant per­ple­xi­tat (no és l’únic cas que hi con­vida, però aquest ho fa d’una manera tan vio­lenta que nega tota cre­di­bi­li­tat al premi) en el moment de la mort d’aquell que Nixon, el mateix 1973, va nome­nar secre­tari d’Estat, per als assump­tes exte­ri­ors. Kis­sin­ger va ser reco­ne­gut pels Acords de Pau de París nego­ci­ats amb el líder viet­na­mita Lê Dúc Tho –que va renun­ciar al mateix premi–, con­si­de­rant-se que havien dut a la fi de la guerra del Viet­nam. Tan­ma­teix, si Kis­sin­ger va nego­ciar és perquè l’admi­nis­tració Nixon no es veia capaç de gua­nyar una guerra que estava cau­sant la mort de tants de joves esta­tu­ni­dencs que part de la soci­e­tat dels EUA s’hi va revol­tar en con­tra. Abans, com a con­se­ller de Segu­re­tat Naci­o­nal, Kis­sin­ger va ser deci­siu en els bom­bar­de­jos a Cam­botja que van mas­sa­crar-hi població civil: el pre­text és que des d’allà s’infil­tra­ven guer­ri­llers del Viet­cong al Viet­nam del Sud. Un dels motius pels quals aquest Nobel de la pau pot ser con­si­de­rat un cri­mi­nal. Entre els altres motius, la data del 10 de desem­bre del 1973 m’ha col­pit perquè, just tres mesos abans, Sal­va­dor Allende va suïcidar-se arran del cop d’estat de Pinoc­het. Hi ha pro­ves con­tun­dents que Kis­sin­ger, d’acord amb Nixon i els ser­veis secrets, havia cons­pi­rat per deses­ta­bi­lit­zar el govern soci­a­lista d’Allende. Això fins a donar suport al cop d’estat. Kis­sin­ger va reco­llir el Nobel a Oslo. A Noru­ega (com a tants països) podia saber-se que Kis­sin­ger havia con­tribuït a una dic­ta­dura cri­mi­nal, de la qual August Fleic­her, ambai­xa­dor a Xile, havia fet pos­si­ble que n’esca­pes­sin un cen­te­nar de per­se­guits, refu­gi­ats a Noru­ega.