Més reconeixements que musculatura

De prestigi, el cinema català en pot fer gala. Es veu en les recents nominacions als Goya i la llista de premis i reconeixements internacionals és llarga, gràcies a films com ara Alcarràs, Sis dies corrents, La imatge permanent... Són èxits molt importants i tant de bo n’arribin més. Però, si posem el focus en la lliga del cinema comercial, no tenim una indústria gaire musculada. El cinema espanyol la hi té: Santiago Segura, que enllaça èxit rere èxit (l’últim és Vaya vacaciones); fenòmens com ara Campeones i la seva seqüela, i, en general, les comèdies del duopoli estatal que formen Telecinco Cinema i Atresmedia, no aporten prestigi, però donen una potència a la indústria espanyola, que és a anys llum de la catalana. La pregunta és si és viable fabricar èxits així des de Catalunya, en la llengua que sigui, i si és possible fer-los en català. Esperem que algun dia algú demostri que sí.