Catalunya no supera l’examen

L’ensenyament és un repte per a qualsevol societat civilitzada i la professió de la docència, de les més compromeses i admirades. Per això les conclusions de l’últim informe del programa per a l’avaluació internacional dels estudiants –PISA– són especialment preocupants. Encara que aquests resultats s’emmarquen en l’efecte de la pandèmia, les dades indiquen una davallada històrica de Catalunya que ens ha de fer reflexionar a fons sobre el model que tenim i les possibilitats de corregir-ho. Perquè els retrocessos són remarcables en assignatures com les matemàtiques, però també en variables referents a l’assetjament escolar o l’equitat del sistema escolar. El sistema educatiu català afronta l’alta complexitat d’una societat que ha conciliat l’arribada de molta immigració i la competència de l’idioma espanyol, fins al punt que la immersió lingüística ha estat una eina indispensable per a la supervivència de l’ensenyament en la llengua pròpia del país i per garantir que l’educació serveixi també d’ascensor social. Però, més enllà d’aquests esforços, l’informe PISA indica que els estudiants catalans es troben a la cua de l’Estat en comprensió lectora i que el seu nivell de matemàtiques ha reculat l’equivalent a un curs sencer.

El nivell de la majoria d’estudiants ha baixat i això no es pot atribuir només a la pandèmia, sinó que cal observar també la relació directa amb les dificultats per contractar professionals a causa de les condicions laborals. El paper orientador o de reforç dels pares i mares topa, d’altra banda, amb les dificultats d’entendre les innovacions aplicades en algunes assignatures. Una situació que es ressent igualment dels cops de volant davant les noves tecnologies –recordem, per exemple, els plans per dotar d’ordinadors els centres, que no van arribar al nivell plantejat ni tampoc amb les condicions òptimes–. El debat actual sobre la prohibició dels telèfons mòbils és un altre exemple d’un tema que s’ha afrontat tard. No hi ha fórmules màgiques, però és innegable que el camí passa per destinar més recursos a l’escola pública, que és la que, en contraposició a la concertada, suporta més tensions socials.