Opinió

mirades

Jordi Grau

Records del carrer de la Força

Als anys setanta entre la plaça de l’Oli i el carrer de la Força hi havia locals de punt de reunió i diversió per al jovent

A les Mirades d’ahir els deia que havia tornat al carrer de la Força, concretament al número 8, on durant més de quaranta anys hi va haver els estudis de Ràdio Girona, que ahir va fer noranta anys. S’hi va fer una emissió en directe de Tot és comèdia, l’espai que presenta per a tot el país el periodista empordanès Màxim Castillo i on ens vam trobar molta gent de la que havia treballat aquests anys a l’emissora degana i es van recordar anècdotes viscudes al pis que ara forma part del Museu dels Jueus. Després, un dinar –dels que abans en dèiem de germanor– a El Foment va tancar una jornada de records per a molts inoblidables.

Deu ser que s’acosta Nadal i que és època de records d’altres temps. Ja em perdonaran. Però no em vaig poder estar de recordar com era aquesta zona del Barri Vell, especialment el carrer de la Força, els anys en què hi vaig treballar i els posteriors. Sí, els parlo de la segona meitat dels anys setanta. Ara hi ha un gran ambient, tant al carrer de Carreras i Peralta, on es van fer les primeres emissions de Ràdio Girona, i la plaça del Correu Vell. Estava ple de gent i les terrasses solen estar ben plenes pels locals que s’hi han instal·lat. Però als setanta i començaments dels vuitanta també hi havia ambient, que és el que m’ha vingut a la memòria. En aquell moment, entre la Cort Reial i la plaça de l’Oli hi havia locals que van marcar tota una època. La Granja Mora, és clar, lloc per esmorzar i berenar i punt de trobada durant molts anys. Però més cap al tard hi havia el que havia estat un lloc de visita obligada per a molta gent, jove i no tant. L’Angelot, per exemple. El recordo de l’època del meu amic Àngel Vilanova. També hi havia, amb un altre ambient, el Museu del Vi i, ja caminant cap a la Força, el pub Gats, amb en Lluís Nadal i en Pau Jané darrere la barra. A la Rambla hi havia L’Arcada i també molta gent s’ajuntava a La Trumfa. Me’n deixo.

De fet molta gent feia el seu particular viacrucis, que començava en aquests locals i que després enfilava el carrer de la Força. Un carrer en què llavors es permetia la circulació i fins i tot alguns hi aconseguien aparcar el cotxe. Pujant la Força s’hi trobava el Don Pedro, local de vins i tapes excel·lents perquè a la cuina hi havia l’Angeleta, la seva dona, que era la que cuinava excel·lències. Després, pujant cap a la catedral hi havia el local dels Jara, de menjars casolans, i una mica més amunt, a la dreta, un bar que va ser mític, el Julián, que es coneixia com El Cojo per les característiques del seu propietari. Allà és on vaig descobrir els tigres. Un bar popular, de tapeo i de molta concurrència. Alguns acabaven a L’Arc, el mític local amb una catedral al pati i en Lluís Bonaventura darrere el taulell impartint coneixements i seleccionant a la seva manera la clientela. Ja feia anys que la progressia gironina s’hi citava a la nit, però els més joves també hi vam trobar el nostre lloc, especialment quan s’hi van incorporar els fills d’en Lluís, entre els quals hi havia en Dani, company periodista. Més tard es va incorporar a la ruta l’Enderrok d’en Max Varés.

Són records de joventut, d’una Girona encara més grisa i negra del que alguns se la poden imaginar. Però on es trobaven escletxes per divertir-se. Records de la Força...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.