L’article 145

Si una cosa van fer bé, pels seus interessos, els redactors de la Constitució va ser anihilar la possibilitat que els Països Catalans tinguessin cap futur com a ens propi. En dos punts concrets i precisos de l’article 145 ho van deixar més clar que l’aigua. En el punt 1, “En cap cas s’admetrà la federació de comunitats autònomes”, i en el 2, “[...] els acords de cooperació entre les comunitats autònomes requeriran l’autorització de les Corts Generals”, ergo Catalunya i el País Valencià, per exemple, no poden aliar-se per cap raó, per remota que sigui. Un dels temors de Madrid en aquells anys era la resurrecció, en qualsevol fórmula per inimaginable que fos, de territoris de l’antiga Corona d’Aragó com a símbol de resistència a la seva Castella. I a fe de món que se’n van sortir.