A la tres
Digital
Dimarts és el dia dels pares (i de les mares), i també el dia dels grans embussos de trànsit. Perquè dimarts, desenes de milers de nens (i de nenes) tornen a les escoles i instituts de Catalunya. Aquesta sí que serà una autèntica festa bàrbara, i no la dels toros.
Una de les grans novetats d'aquest curs és la introducció dels llibres digitals als instituts. Ben gestionat aquest invent, s'acabaran les cues de famílies davant les llibreries, perquè els nous materials es podran descarregar directament des de la xarxa, ja sigui la de l'editorial o la de l'institut, si funciona.
Jo sempre he estat un gran apassionat de la tecnologia aplicada a l'educació. Quan em preparava per ser mestre vaig fer algun estudi sobre l'aplicació dels ordinadors a l'ensenyament. D'això ja fa més de trenta anys, quan la idea de tenir un ordinador a casa semblava ciència-ficció. Ja en aquell moment els entesos avisaven que la màquina, per ella mateixa no feia res, i que del que es tractava era d'omplir-la d'informació que, això sí, circularia a una velocitat fulgurant.
Ara tenim màquines i tenim continguts, però hem de valorar aquestes noves eines amb prou perspectiva. Molts mestres propugnen un canvi de metodologia. Si dilluns els mestres demanen als alumnes que busquin la pàgina número 5 dels seus tablets en comptes d'obrir el llibre de sempre per la pàgina número 5, no haurem avançat gaire. S'ha de canviar la manera de treballar. I per a això s'ha de formar els mestres. La tecnologia, per ella mateixa, no millorarà l'aprenentatge escolar. Igual que l'ordinador, sense continguts, hauria estat una andròmina inútil.