Agents poc intel·ligents

El gran fracàs dels serveis secrets és que els seus nyaps siguin públics. I pel que fa als serveis secrets espanyols sembla que només siguin eficaços a l’hora d’amagar els èxits: no en coneixem ni un de sol. Hem passat del Cesed del franquisme al Cesid de la Transició, i finalment al CNI del gobierno más progresista de la historia, i no parem de conèixer sonats fracassos dels professionals de mirar pel forat del pany. Des de l’assassinat de Carrero Blanco, curosament planificat per ETA sense que el règim ho ensumés, passant per la massiva fuga de presos de la presó Model, que tampoc va detectar cap perdiguer policial, fins als enregistraments de la Bárbara, filmant el rei emèrit mentre jugaven a les amigues entranyables, que tampoc va saber descobrir cap espia. Més recentment l’apassionant món de l’espionatge ens ha regalat nous episodis de la seva eficàcia provada. L’1-O va ser una golejada, fins al punt que després d’elaborar el corresponent treball de camp i de redactar el pertinent informe confidencial, gràcies a la feinada dels agents d’intel·ligència, Mariano Rajoy va proclamar allò de “Hoy no va a haber urnas en Cataluña porque no va a haber ningún referéndum”. I també vinculat amb Catalunya, però amb ramificacions a la resta de l’Estat, hem viscut una altre nyap públic amb el cas Pegasus, el programari dissenyat per una empresa israeliana que va obligar a llençar tots els mòbils ministerials perquè podien estar infectats. Tampoc és la primera vegada que l’espionatge sacseja un govern; ja va passar el 1995, quan es va saber que s’havien estat gravant sense cobertura legal converses íntimes d’empresaris i polítics, i l’escàndol va fer saltar Narcís Serra de la vicepresidència. Veurem com acaba ara el darrer episodi, que ha provocat la detenció de dos espies espanyols disposats a vendre material sensible als Estats Units i la posterior expulsió de dos membres de l’ambaixada nord-americana. Aquesta sí que és bona, no hi ha res més impresentable que ser corromput pels teus propis aliats. Però que no pateixin, si això també s’embolica i fa saltar la directora del CNI, sempre la poden substituir per la Bárbara Rey, ella sí que en sap, d’amagar micros i càmeres sense que l’enxampin.