El millor lloc per viure-hi

El cel, i per tant l’estany, tenia un blau primavera, i el sol, que tot ho fa sempre més bonic, pinzellava la postal del millor lloc per viure-hi. Davant d’aquesta estampa privilegiada, l’expolític que entrevistava, en una terrassa que era una talaia privilegiada, em va respondre alguna cosa així com “Em sembla que aquí no vivim gens malament”. Va ser aleshores que vaig sentir el privilegi i la distància de classe o de casta. El millor lloc per viure-hi no surt d’un rànquing que vol ser ganxo per al turisme i per engreixar el porc de l’amo capital, i per això posa l’ull en l’aparador, en la ciutat delicada, cofoia de si mateixa. El millor lloc per viure-hi és aquell on ho veiem tot de blau primavera, no per la nostra condició de privilegiats, de casta, sinó per la nostra condició de ciutadans i contribuents a allò que en deien estat del benestar.