Bob Dylan, Cat Power i Judes

Molts són els músics que, des de fa dècades, han vol­gut posar culle­rada a l’omni­po­tent cançoner de Bob Dylan, però no tots ho han fet d’una manera tan espe­cial com Cat Power, alter ego de la can­tant i gui­tar­rista nord-ame­ri­cana Chan Mars­hall, en el disc, recent­ment edi­tat, Cat Power Sings Dylan: The 1966 Royal Albert Hall Con­cert. Reco­llint el que es va poder gau­dir ara fa un any a Lon­dres, Mars­hall rein­ter­preta fil per randa el que Dylan va fer cin­quanta-set anys abans en un con­cert amb una segona part elec­tri­fi­cada (tota una heret­gia, en aquells temps, per a la parròquia del folk) que va pro­vo­car que un espec­ta­dor li digués “Judes”. A Mars­hall, aquí, també li diuen “Judes”, però a tall només de picada d’ullet a un moment històric per al rock. Escol­tin-lo, és una joia.