A caminar

Cada vegada són més les pro­pos­tes que con­vi­den a pas­se­jar per tal de poder pen­sar. Ja fa un anys que pro­fes­sors de la Bos­ton College English van dis­se­nyar i donar a conèixer un Goo­gle maps que traçava les pas­ses de Step­hen Deda­lus i Leo­pold Bloom, els pro­ta­go­nis­tes d’Uly­ses de l’escrip­tor irlandès James Joyce. La Soci­e­tat de Vir­gi­nia Woolf, a la Gran Bre­ta­nya, també va recons­truir les pas­se­ja­des per Lon­dres dels per­so­nat­ges de Mrs. Dalloway. En amb­dues novel·les hi ha una forta con­nexió entre les acti­vi­tats de pen­sar i cami­nar. De fet, els pro­ta­go­nis­tes ofe­rei­xen llargs soli­lo­quis men­tre pas­se­gen per dife­rents esce­na­ris de ficció. Ja fa alguns anys que també és tema de con­versa i gai­rebé d’addicció el nom­bre de pas­ses que hom exe­cuta diària­ment, ja sigui per anar a la feina, a com­prar o d’excursió. La medi­cina ha demos­trat que quan ens posem a cami­nar el cor bom­beja més ràpid tot fent cir­cu­lar més sang i oxi­gen cap a tots els òrgans del cos, inclòs el cer­vell, la qual cosa bene­fi­cia l’acte de pen­sar. Pro­pos­tes com aques­tes em venen al cap després d’escol­tar les múlti­ples refle­xi­ons que s’han fet dels resul­tats de l’informe Pisa a càrrec, però, dels que no han posat un peu en una aula. En canvi, als que s’hi pas­se­gen diària­ment, ni cas. Pot­ser que s’ofe­rei­xin rutes esco­lars.