Santa Tecla

Setmana Gran al santuari del Sunset. La celebració és visible a primer cop d’ull, quan damunt l’escenari s’imposa la magnificència d’un Steinway Gran Cua. Un d’aquells espècimens que sobresurten entre la fauna instrumental, com aquells elefants sagrats que llueixen imponents a la riba del Ganges. Gentilesa i complicitat de la casa Frigoler –història viva dels pianos rodolants a les comarques de Girona– que ha volgut sumar-se a la iniciativa amb què, un cop més, aquest club s’ha distingit per mèrits propis com un espai de cultura que no renuncia a l’excel·lència i la singularitat. Perquè així és com cal definir el festival que acull entre les seves parets amb l’explícit nom de Pianofortissimo. Es tracta de sis recitals a cor obert, des d’ahir i fins diumenge, a càrrec de mitja dotzena de pianistes que representen la qualitat i la diversitat del jazz que es practica en l’actualitat. El jove malagueny José Carra va ser l’encarregat d’obrir el camí dimarts a la nit amb el seu fraseig acurat, diletant i poètic. Un cant a l’evocació i el lirisme que tindrà avui mateix la seva rèplica amb l’entrada en joc de Kristjan Randalu, una de les joies de la corona del prestigiós segell ECM que tan aviat pot revisar l’obra de Mussorgsky com gronxar-se en el swing de Christian McBride. Amb l’empremta de l’estonià encara fresca a l’ivori, demà prendrà el relleu el reusenc Xavi Torres, una de les penúltimes revelacions de la pianística nostrada que actualment està projectant-se al món des de la seva residència a Amsterdam. I de la fragància de les tulipes al misteri de les meigas i la verdor dels pazos amb la botànica harmònica del gallec de peus descalços Abe Rábade, que convertirà en encanteri la nit del divendres. El dissabte queda reservat per a l’aroma dels Camps Elisis amb un altre dels nostres que ja fa uns anys que viu a cop de TGV entre la ferralla de l’Eiffel i les mones de Pasqua d’en Gaudí: el vampíric Albert Bover. I, ja com a cloenda, la sessió dominical posarà al volant d’aquest Rolls-Royce transvestit en piano el músic que amb més naturalitat ha fet parlar l’instrument amb accent flamenc des del llenguatge del jazz, el gadità Chano Domínguez. Si hem de fer cas dels que diuen que el món es va fer en sis dies, podem consensuar que al marge del que assenyali el santoral aquesta setmana a Girona s’imposa una onomàstica que hauria de quedar instaurada i que no és altra que Santa Tecla.