Caramels perillosos

Quan més s’apropen aquestes dates tan assenyalades de Nadal i Reis tornen a aparèixer els debats profunds sobre aspectes que semblaven, només semblaven, superats. Davant d’unes festes que, com a úniques que són, encara mantenen gairebé intacta l’estructura, sempre sorgeixen els dubtes, les crítiques o els raonaments que porten a demanar que cal fer canvis. I no canvis subtils, no. Canvis de calat, sota l’argument indiscutible de la seguretat. Fa poques setmanes l’Ajuntament de Mataró va anunciar les novetats en la cavalcada de Reis, que incloïen que no es llançarien caramels. Sembla que el consistori ha volgut donar resposta a nombroses peticions de famílies i entitats que feia temps que reclamaven retirar aquesta activitat perquè provocava situacions de risc innecessàries, sobretot entre els més petits, que podien prendre mal si s’aproximaven massa a les carrosses per collir els dolços de terra. La capital del Maresme no és la primera ciutat que ha pres aquesta decisió: l’any passat també ho va fer Figueres amb l’argument de mantenir l’ordre públic i evitar corredisses i empentes en una jornada pensada perquè es gaudeixi de la màgia amb tranquil·litat. No seré pas jo qui posi en dubte la bona intenció de retirar el llançament de caramels en les cavalcades reials, però em preocupa que darrere d’aquesta mesura en vinguin d’altres que, també amb l’única justificació de la seguretat, acabin desdibuixant una festa pensada per a una mainada participativa i no pas estàtica. És ben cert que, si no hi ha recompensa de caramels en forma de pluja, segur que hi haurà menys infants que envoltin les carrosses reials. Ara bé, cal tornar a recordar que la principal responsabilitat que els nens i nenes estiguin segurs a les cavalcades de Reis correspon a les mateixes famílies. Viure i gaudir de la festa ha de ser compatible amb controlar que la teva o les teves criatures no campin òrfenes de vigilància entre la multitud mentre tu critiques amb la parella que llençar caramels és una pràctica perillosa.