Jaume Curbet, esport i cultura

Tres qüestions m’han portat a recordar la figura de Jaume Curbet i Boj. La primera, que diumenge passat el Girona va guanyar al camp del Barça (2-4) i torna a ser líder de la primera divisió del futbol espanyol. Ell n’estaria molt orgullós i crec que mai s’hauria pogut imaginar que això passaria, perquè en aquells anys tornar a la segona divisió, ell que jugava amb el Girona quan s’hi va pujar el 1956, era ja el gran somni que va poder veure complert en els últims anys de la seva vida. La segona és que demà el seu fill, Quim Curbet, impressor i editor com ell, presenta a les 12 del migdia a la Llibreria 22 el seu llibre Cròniques de Trístia, editat per L’Avenç. I la tercera, que dilluns vinent, a les sis de la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, s’organitza una taula rodona amb motiu dels 50 anys que el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar la sentència que va fer tancar la revista Presència, que, després de dos anys sense sortir, es va poder tornar a editar. Una taula rodona amb la participació de Jordi Dalmau, Joan Vidal i Gayolà, Pius Pujades i Josep Clara Resplandis, organitzada pels Amics de la Unesco de Girona.

Jaume Curbet i Boj (Girona, 1927-2015) va ser futbolista, impressor i editor. I té relació amb els tres fets perquè va ser una de les grans figures del Girona, va ser l’impressor de Presència i queda clar que pare d’en Quim Curbet, l’escriptor. I també pare d’en Jaume Curbet i Hereu, polític i escriptor, l’home que més sabia de seguretat i que va definir el model català de policia (i també el de les illes Canàries), i de Jordi Curbet, filòleg i escriptor.

En Jaume Curbet va néixer al cantó del camp de Vista Alegre i va ser un dels homes més importants del futbol gironí. Com a jugador, perquè va estar al primer equip del 1945 fins al 1957; perquè era el capità de l’equip que va pujar a segona divisió el 1956 (un equip entrenat per Emilio Aldecoa, i amb Curta, Ribera II, Espelt i Lluís Coll, entre d’altres, com a jugadors); perquè després va ser al darrere de l’Agrupació de Futbolistes Veterans del Girona, que va presidir i que va ser bàsica per al futbol de base i perquè es pogués jugar a l’Estadi de la Joventut, a la Devesa, i, finalment, i potser la més important, perquè va preservar viva la memòria d’aquell Girona en els llibres que va escriure. Història del futbol a Girona en dues parts (la primera, del 1992; la segona, del 2003), en què es recupera la memòria de tota la vida d’un club que va néixer el 1930. També va escriure 75 anys del Girona FC, una història gràfica (2006), i Félix Farró i Martí: crònica de la vida d’un gironí (1997). Sabem molta història del Girona pel que va recopilar Jaume Curbet i això el fa mereixedor d’un reconeixement esportiu i ciutadà.

Però també va ser l’impressor de Presència, quan ser impressor era alguna cosa més que “fer anar la manivela”, com ho defineix en Quim, el seu fill. Curbet va ser bàsic per a la sortida i la pervivència de Presència. Allà es compaginava, s’imprimia, es feia tot. Jaume Curbet i Boj, que va començar a treballar a la impremta La Ràpida del carrer de la Rutlla i va muntar Gràfiques Curbet, al carrer Ultònia, i, després, davant de La Salle, va ser una figura clau per a l’esport i la cultura gironins.